Cercador


Llista categories

Miquel Bauçà, poeta universal de Catalunya

Un relat de: Carles Rebassa

Qui barata el cap es grata.
Els judicis, tan antics
són antihigiènics, paràsits,
estrelleta sense llum.
És un mal costum de vídues:
judicien les madones,
els homes ministerials,
les femelles del tren d'Inca
i els cosins de les femelles
sense fer juí dispar...
I qui són per judicar
qualitats o migradeses?

Comentaris

Afegir comentari
  • Justament[Ofensiu]
    filladelvent | 11-12-2005

    abans havia comparat no sé quin teu aspecte amb Miquel Bauçà... potser estava equivocada, no ho sé: la veritat, encara no he llegit mai sobre ell, només he sentit recitades algunes coses. Buscaré ràpidament alguna cosa seva...

    Tot i desconèixer-lo literàriament, en vaig veure un reportatge i em va fascinar el que va ser i encara és: un enigma, un misteri, una mirada que s'aparta però que tot ho veu; un veí que no saludava, un ciutadà mal vestit.

    Després d'aquest reportatge i de descobrri aquesta figura que em va impactar, vaig escriure el poema "A Miquel Bauçà", que tracta de coses personals però que crec que es poden relacionar d'alguna manera a ell. És un dels poemes dels que estic més orgullosa.


    -Filladelvent-

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101549 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Afegir a preferits
Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >