Millor que el sexe

Un relat de: Lluís Pagès
Així que ha llegit el rètol publicitari, en Benet s’ha pessigat el braç per comprovar que no s’ha equivocat de local: “Too Faced: Better Than Sex” (comproveu-ho a http://distritobelleza.com/rimel-too-faced-better-sex/). Tot indica que no, que no es troba en un sex-shop, sinó en el departament de cosmètica d’uns grans magatzems. Recuperat de l’ensurt, s’apropa a l’anunci, una temeritat de conseqüències imprevisibles.
- En què el puc ajudar? – palplantada al seu davant hi ha una noieta somrient. Com que ell ha tardat massa en emetre algun so gutural que es pugui identificar com a resposta vàlida, el màrqueting segueix el seu pla de vendes implacable.
- Que potser està interessat en el nou rímel? Vostè té molt gust, li puc assegurar que es troba davant d’un producte revolucionari – i es gira cap al mostrador per agafar el petit cilindre daurat. En donar-li l’esquena, en Benet descobreix una cua de cavall perfecte, llisa com una perruca japonesa, d’un color pèl roig molt poc freqüent que deixa al descobert un clatell blanquíssim. A en Benet, la sola visió d’aquesta part nua de l’anatomia, generalment amagada, l’esvera cosa fina i, conseqüentment, la part racional del cervell deixa de funcionar-li correctament. Enterbolit, no diu res, de manera que l’atac de la venedora agafa més força que mai.
- Miri, li seré sincera: això de “millor que el sexe” no és cap estupidesa fruit d’un creatiu publicitari amb les calces al cap, i perdoni l’expressió. La revolució d’aquest petit estri cosmètic és que té un ús tan senzill que fins i tot un home seria capaç d’aplicar-lo a la seva parella, amb un resultat fantàstic – i li pica l’ullet mentre descargola el raspall que s’amaga dins de l’embolcall, bellugant-lo seguidament amunt i avall, tot sucant-lo en el reservori
En Benet passa de l’estadi de sorpresa inicial al de babau de marca, perquè tampoc aquesta vegada és capaç de pronunciar ni un sol mot. Només s’adona que la noia, una vegada té a cada mà una de les dues parts del producte, aixeca de sobte els braços com si anés a clavar les banderilles al brau. En aquesta posició amenaçadora, en Benet lògicament hauria de fer una passa enrere per evitar l’escomesa, però ha quedat garratibat per la visió exuberant del teixit mamari que lluita per sortir de la jaqueta esquifida que l’empresona, un parell de turgències que curtcircuiten les connexions neuronals d’un mascle en estat de xoc.
- No s’espanti, que no el tacaré, només vull que agafi aquest raspallet i el faci lliscar per les meves pestanyes, sense por – i, encara no sap com, es troba amb l’estri a la mà dreta i uns ullassos verds que se li acosten a l’alçada de la cara, oberts com dues taronges. Els pèls que els envolten, de tan llargs i seductors, fimbren quan els ulls fan pampallugues, aconseguint una actitud engalipadora descarada. Res, en Benet està petrificat, com si se li hagués acostat una serp d’aquelles que t’hipnotitzen amb la mirada.
- Fem una cosa, li agafo la mà i així li dirigeixo el moviment amunt i avall, ja veurà com li agrada – fa la gata maula, que al tacte de la sedosa minúscula extremitat cal sumar-hi l’olor a perfum de gessamí amb un gotim de sàndal que arriba als narius de l’individu seduït, deixant-lo del tot desarmat davant d’una iniciativa curulla d’un erotisme gens velat. En Benet comença a perdre els sentits, que ara s’adona que els llavis molsuts de la xicota també han creuat la línea vermella de la distancia prudencial que evita el bescanvi de fluids entre dos cossos entremaliats. Malgrat les dificultats, que ha de fer esforços per mantenir la serenitat davant de tanta sensualitat aclaparadora, ha reeixit en fer un parell de passades amb el raspallet de marres, encara que, per a ell, ha estat com si hagués fet lliscar una ploma de faisà per les rodoneses de la improvisada “partenaire”. I, el que té més mèrit encara, sense deixar anar ni un sol gemec de plaer.
- Què li sembla? Oi que és molt fàcil? I s’adona del resultat? Havia vist mai unes pestanyes tan llargues? Oi que no? I li asseguro que són persistents, per a què pugui gaudir de la cara bellíssima de la seva parella durant tota la vetllada, i no només mentre sopen…- i fa una caiguda d’ulls que dóna a entendre intencions inconfessables.
Tant li fa, en Benet es troba com transportat, el que vol dir que té el cap a passeig. Només la veu melosa de la noia el fa sortir de l’estat de trànsit en què es troba, com els ioguis hindús.
- Li embolico per regal? Ah, pagarà amb targeta, perfecte – i li indica que la passi per la pantalleta il•luminada després de marcar l’import. Debades, que la transacció electrònica ha fet fallida. – Vaja, fiqui-me-la pel darrera, si us plau – li diu mentre li pren la targeta per introduir-la a la ranura situada a la part oposada del datàfon, en adonar-se que qui està fent l’acte de pagar o és mut o bé està completament idiotitzat. És clar que en Benet ha mal interpretat això de “fiqui-me-la pel darrera”, produint-li una evocació mental equivalent a un cop de puny de boxa directe al front, deixant-lo del tot estabornit. Només un “que passi un bon dia, senyor!” el desperta d’un somni massa humit.
En Benet no sap si mullar-se la cara després de l’experiència quasi mística que ha gaudit, trencant de soca-rel l’èxtasi que ha pertorbat el seu cervell, o bé seguir amb la cara de gilipolles que li ha quedat tot rebobinant totes i cadascuna de les imatges sensorials inefables de les quals ha estat protagonista. Fet i fotut, tant se li’n dona, que feia temps que no vivia res de tan encisador, inversemblant, sublim i excitant. Millor que el sexe? Segur, que ja està buscant un altre establiment on venguin el rímel meravellós a fi de repetir l’experiència sensorial que l’ha dut al setè cel.


Comentaris

  • Amb primeres[Ofensiu]
    Lluís Pagès | 18-01-2018

    Benvolgut Nil, no cal dir que, després del que m'expliques, no em queda més opció que animar-te de manera vehement a què escriguis el teu relat referent a l'experiència que has viscut i de la que me'n fas ressò. Et proposo que ho facis en forma de poema, que tan bé domines. Serà un plaer de llegir-lo, n'estic convençut del resultat. I, per descomptat, serà un plaer de comentar-lo. Ànims, la musa de la inspiració se t'ha aparegut, no desaprofitis l'ocasió de regalar-nos un dels teus inspirats poemes!

  • Amb segones[Ofensiu]
    Nil | 17-01-2018 | Valoració: 10

    Ja vaig comentar aquest magnífic relat... Però avui he tornat a llegir-lo després d'haver tingut una experiència, comercial, sinó igual, amb la mateixa intencionalitat. I és amb aquest succés que m'ha semblat que el teu relat ha recobrat actualitat i sobretot veracitat. Nil, bon encetament d'any.

  • Encantador[Ofensiu]
    Canela fina | 05-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat encantador, gairebé tant com el protagonista que entendreix escoltant els seus pensaments. Un nou descobriment, molt plaent, et seguiré llegint. Que la paraula ens continui embolcallant d'històries.

  • Perfums[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-01-2018 | Valoració: 10

    No, si és que fins i tot en un ambient tan poc literari com uns grans magatzems en treus suc! Una bona forma d'obrir l'any, amb humor i fantasia... o potser no tanta? Una abraçada, Lluís i que tinguis una bona entrada d'any!

    Aleix

  • Això passa molt aquestes festes[Ofensiu]
    Montseblanc | 01-01-2018

    Molt ben explicat, amb molt d’humor. Descrivint la noia per fora i al Beneit, dic Benet, per dins. I no t’estàs inventant res, perquè jo aquesta situació estic tipa de veure-la a les perfumeries, per exemple. Tot de dependentes tunejades esperant als homes que van a comprar un perfum, sigui per a ells o per regalar. Sí, és com dius tu, serps d’aquelles que hipnotitzen hahaha.

  • Magnífic[Ofensiu]
    bloodymaruja | 01-01-2018 | Valoració: 10

    On venen aquest rimel? Ja trigo a anar-lo a comprar. Relat magnífic i sensual. M'ha encantat el ritme, les descripcions i la imaginació. Felicitats!

  • Juganer.[Ofensiu]
    Nil | 31-12-2017 | Valoració: 10

    oi i tant! que millor que fer un clau, és ésser atès en un lloc com aquest... Perquè a vegades la insinuació pot portar més càrrega d'adrenalina que el sexe explicit en si. M'agrada com desgranes l'actuació verbal de la dependenta. Fins i tot la teva esplèndida descripció gestual de la noia i l'anímica del personatge masculí, m'ha fet còmplice de la trama. Joiós Any Nou, Nil.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Lluís Pagès

152 Relats

177 Comentaris

141908 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.