Mila, perdona'm per no haver-me acomiadat...

Recordo a la perfecció les seves corbes, recordo la seva olor, la seva manera de jeure, la posició de les seves orelles, el color dels seus ulls, la piga en el contorn de l'ull esquerre, la textura del seu pèl, la taca de la cueta, el nas humit i marró, la posició de les potes al descansar, sempre creuades...
Puc recordar el so de la seva respiració, recordo que era molt alegre, molt carinyosa, aquí ve el seu nom:Mila(carinyosa en Búlgar),molt pacífica, recordo la por que li feien els sorrolls dels coets, una nit per aquest motiu va dormir amb mi, al meu llit.

Se'm fa impossible recordar-la sense que els meus ulls bessin una llàgrima...
Em sento fatal per no haver estat al seu costat quan va morir, jo volia viure més temps al seu costat, i disfrutar-la més, encara que vaig aprofitar bé el temps no n'acabo d'estar contenta...L'estimava més que a ningú, era la millor companyia que un pot tenir.

Aquí em despedeixo preciosa, perdona'm no haver estat amb tu fins l'últim moment, jo t'estimo i molt, i em fa molta ràbia no haver-te dit avans de que morissis que et trobaria molt a faltar i que has estat la gosseta que més he estimat, i que mai l'amor que sento per tu el podrà igualar ningú.
Bona nit Mila, espero que siguis on siguis no tinguis els malsons que tenies, em feies patir...Llavors jo t'acariciava perqué no et sentissis sola...

Una abraçada eterna carinyo!