No mereixes res meu

Res del que durant tota la vida he fet per tu, res del que t'hagi pogut donar, ni l'amistat ni l'amor, ni la companyia que t'he fet, ni una simple paraula, ni una mirada i molt menys el meu temps preciós!

Cap dels poemes que t'he escrit i dedicat, ni tan sols aquest, i molt menys et mereixes que pateixi per tu, doncs mai has estimat a ningú i tens un orgull que no te l'acabes, tens el cor d'acer, infranquejable, mai l'has entregat a ningú, mai has patit per algú altre, d'aquesta manera mai podràs sentir el gust de ser recompensat, de donar sense necessitat de rebre a canvi, i és que és molt més satisfactori donar que rebre, tu això mai ho descobriràs, i t'ho tens ben merescut, mai podràs sentir el plaer d'estimar amb intensitat, d'entregar-se al 100%, tu això mai, i dic MAI podràs sentir-ho.

Ets d'anar pel darrere, de manipular a tothom, ets hipòcrita, l'únic contingut del teu cor, apart de sang freda, és falsetat, gasiveria i poca cosa més. Ja no et cal actuar, tothom ja sap com ets, no cal que t'esforcis, no ho intentis amagar, ets una persona repugnant! Perdó, persona no, de persona res.
Així que avui, aquesta nit d'insomni serà l'últim cop que t'escrigui, perquè no mereixes que perdi el temps amb tu. Només et diré que ja no pots tornar enrere i que ja no comptis amb mi per a res, perquè no t'ho mereixes!