ÉS QUAN, SOLA, MIRO LES ESTRELLES

*
I és quan, sola, miro les estrelles
que sento que no sóm res,
imagino galaxies i sistemes
i sento que tot allò al que
li donem tanta importància
en realitat no és res.

Sento que tot són tonteries
al costat de la vida,
de tot l'existent,
vull conèixer i descobrir
tot allò mai vist.

I és quan, sola, miro les estrelles
que em sento petita
i insignificant, menuda,
prescindible totalment,
inútil,...

I és, només,
quan miro les estrelles
desde el teu costat
que sento que res
de lo altre importa,
és quan crec
que només existim
tu i jo,
ni galaxies ni sistemes,
ni cometes em
semblen importants.

Llavors només desitjo
que aquest moment no acabi.