Cercador

Llista categories

Mil paraules per a un sol concepte.

Un relat de: sacdegemecs

Cansat de tanta mentida obscena,
replego les ales en una darrera voluntat d'esdevenir.
Em fatiga el vol inescrutable dels que se saben triomfadors
quan jo em sento lluny, tant lluny, del del cel.

Potser (qui sap!) no és sols la mentida obscena
que em cansa.
Potser (qui sap!) em cansa, tant o més,
l'obscenitat de la gent que se la creu.
Poc a poc que començat a digerir
les paraules buides
que no fan, sinó, incrementar la niciesa dels necis,
la desesperança dels desesperançats
i la incisiva roentor dels apàtrides.
Més a poc a poc, encara,
he començat a esgrimir,
amb tenacitat obsessiva,
les profecies amb què havia deixat de creure.
Víctima dels meus propis credos,
Em descalço i em reconec convers.

Busco més enllà dels somriures buits
una mà amable
que em faci saber que no hi ha res escrit,
que tot és futur i fulls de lliure pautat.
Els meus versos cauen
com una somorta lleialtat
que ningú no valora... Fa tant de temps
que els pareixo pausadament, asmàtic,
sense cap far a l'horitzó. Em volen vençut
i em tenen revoltat.
Em volen fermat
i cap lligam es prou fort...

Em falta tant per aprendre
que continuo envellint
a còpia d'insubstancials reverències.

Comentaris

Afegir comentari

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

sacdegemecs

75 Relats

36 Comentaris

66673 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Afegir a preferits

Biografia:

Em dic Felip Francesc Girbau-Corominas i Carné.
Tinc quaranta anys acabats de fer i cent catorze més en cartera.
En aterrar en aquest món de mones, hom va adonar-se que lluïa un parell de dentetes apuntant per damunt de les genives: a la sobrassada, al pollastre, a les faves a la catalana i als mugrons de la meva pròpia mare els havia arribat un nou enemic.
Vaig començar a caminar el dia 24 de juliol de 1962 a quarts de deu del vespre: d'aleshores ençà, sempre més he procurat anar a cavall.
Curiosament, la xerrera em va venir força temps més tard que les meves primeres passes; tot i això, penso que he recuperat el temps perdut amb escreix.
Amido un metre seixanta-set centímetres escassos i peso uns vuitanta quilos generosos. Aplicant uns senzills teoremes matemàtics podeu arribar a calcular el meu perímetre, el meu volum, el meu coeficient d'intel·ligència i el número secret que activa la meva targeta VISA ELECTRON.
Sóc papamosques, egòlatra, fascinant, delitós, enquimerable, audaç, circumspecte, inèdit, atent, arrogant, dandi, gràcil, munífic, natural, faust, diligent, robust, primmirat, eixerit, complidor, ponderat, faroner, receptiu, sensible i Membre destacat del Comitè d'Empresa.
Com a norma, no necessito cap excusa per deixar de fer alguna cosa; només la solc necessitar per fer-la.
No em dol que se'm tingui per un tafaner impenitent: tothom amb el seu fa el que vol i amb el dels altres tot el que pot.
Tinc hipoteca, esperances, somnis, un cotxe que acaba de passar l'ITV i un company molt pesat a la feina.
Penso que més val quedar-se per vestir sants, que per despullar borratxos. Per davant d'home casat sóc burro espatllat... i això ja ve de lluny: de quan els burros no se solien espatllar, com ara.
Perdoneu-me les meves il·limitades limitacions i ens trobem a la Geltrú, quan ens hagin fotut fora de Vilanova. Que Santa Llúcia us conservi la vista, en Casinos de Catalunya els estalvis i en Signal la dentadura...

Si voleu intercanviar idees amb mi, podeu fer-ho a
anvabi13@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >