Mil llavis

Voldria mil llavis
perquè la meva senzilla boca
no enyori cap racó del teu cos
en viatges llunyans, eterns,
en el mateix efímer i llarg moment
en què te'n beso un altre indret.

Voldria mil mans,
amb mil dits cada mà,
perquè et pugui acariciar
tota i cadascuna de les cèl·lules
de ta sensible pell
simultàniament.

Voldria mil paraules,
totes sinònimes d'amor,
per regalar en simfonia
la teva delerosa oïda
àvida de guariment,
a la cerca de reconfort.

Voldria mil moments
perquè pugui fruir alhora
de la visió de la teva total nuesa,
de la teva imatge en roba interior,
de la contemplació del teu vestir.

Voldria mil narius
per poder sentir, tots junts,
tots els aromes que desprens
quan ets prop meu,
regals per als sentits.

Voldria mil orelles
per no perdre'm la música de cap mot teu,
emès per l'instrument més afinat,
cantat per la veu més virtuosa.

Voldria mil llengües
per poder-te assaborir
qualsevulla exquisidesa
que ofereixes generosa,
menjar diví.

Voldria, en fi, mil gestos,
mil mirades,
mil idees
i mil remeis
per acariciar-te l'ànima
i que s'il·luminés,
claregés com en una albada
qualsevol foscor
que la pogués obscurir,
que, mesquinament,
la pogués apagar.