Metodiadisme

Un relat de: Làkarus

A les 7:59, el despertà l'alarma del rellotge sincronitzat a l'hora oficial. Just un minut per poder superar l'estat letàrgic, espavilar-se i sentir, a les 8:00, el locutor de la ràdio programada per engegar-se en aquell instant: "Bon dia, són les vuit i aquestes són les notícies del matí". Era el primer i únic bon desig que rebia al dia.

Atrapat en el temps, cada matí feia el mateix. Posava els peus dins les sabatilles a les 8:01; a les 8:02 obria l'aigua de la banyera que rajava a la temperatura de trenta-sis graus centígrads; a les 8:04 la cafetera automàtica estava preparada per moldre la mescla idònia de cafè (setanta per cent de gra natural colombià i trenta per cent del torrefacte liberià); a les 8:06 un tassó de porcellana, amb dues cullaradetes i mitja de sucre cubà, esperava l'aromós líquid negre per ser mestissat amb un raig de llet holandesa, tèbia (vint-i-dos graus) i semidescremada. El bany ja estava a punt a les 8:09. De les 8:10 a les 8:25, enllestia la seva toaleta diària.

Exactament a les 8:31, obria la porta de casa per encaminar-se cap a la feina. Un passeig de vint-i-quatre minuts, amb canvis d'acceleració del pas cada vuit minuts (recomanat pel llibre Salut i vida) li donava marge suficient per poder (també per prescripció literària) canviar-se de calçat en arribar a l'oficina i complir l'horari laboral (de les 9:00 a les 13:00 i de les 15:00 a les 19:00) que, des de feia trenta anys, consumia de dilluns a divendres en un bufet d'advocats.

Aquell matí, però, es trencà la rutina. La caminada no el portà a l'oficina ni tampoc les sabates van ser substituïdes per altres de més còmodes. No obstant això, seguia un pla minuciós. A les 8:48 es trobava situat al mig del pont que travessava per sobre la via del tren. Les 8:51 era l'hora prevista per a que passés l'AVE sense fer parada.

Aquell dia el tren va ser metòdicament puntual i, aquell dia, va haver d'aturar-se força estona.

Comentaris

  • creadora | 01-12-2008 | Valoració: 8

    Per a molts la vida es així, però ell va posar-hi punt i final

  • xen73 | 27-11-2008

    una vida tant estrictament cronometrada no deixa temps per viure-la.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: