Cercador
Més records
Un relat de: nana_17- Compartir:
Encara recordo les diferent sensacions i els records d'aquell dia. Estava passejant per la platja, encara plorant i la mirada perduda en l'horitzó. Només tenia una cosa en el pensament, i era en Pau. Sempre deia que el meu somriure era bonic, però només jo sabia que era gràcies a ell, que l'alimentava. M'agradava la seva mirada i el meu cor era el seu. Però aquell mateix matí, ell se'n havia anat per sempre i el meu somriure, l'alegria que tantes vegades havia dit que el feia viure, s'havia mort amb ell.
Res tenia sentit, ni la sorra de la platja, ni l'aigua del mar o el blau del cel. Records viscuts amb ell, morts en ell.
l´Autor
63 Relats
72 Comentaris
60747 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Nascuda en terra d'avellanes,xicalla, gegants, tronades,
diables, masclet i rialles.
Vaig treure el cap per primer cop,
un divendres Sant, 13.
Supersticiosa? No pas
Com el meu cap en aquesta foto,
jo encara l'estic traien en el món qe m'ha tocat.
És un món ple de somnis i fantasia,
on no hauria d'estar prohibit poder imaginar.
Aprenent a escriure i a somiar...
intentant fer els somnis realitat.
Els viatges i els somriures,
les postes de sol i les estrelles,
els moments compartits,
i altres coses,
són els que m'ajuden anar escrivint,
hi ha ser aquesta persona que començo a construïr!
Mira el passat amb un somriure i no amb una llàgrima
Pel món tan sols ets algú però per algú tu ets el món
Una abraçada forta i un somriure càlid!