Cercador
Mentre la casa es despulla
Un relat de: Pols glaçada- Compartir:
La casa es despulla,
i cada finestró, més transparent,
deixa entreveure
el glaç del llarg hivern.
La casa es despulla,
i les fustes clares
es deixen il.luminar pàl.lidament,
per un sol llunyà.
La casa es despulla,
parets i estanteries
a la penombra
de la primavera.
I esperar l'estiu
es farà tan llarg...
es farà tan llarg...
Doncs aquella casa,
ara mig desentelada,
és deshabitada,
en una perduda muntanya.
Comentaris
-
Perdó[Ofensiu]Nonna_Carme | 10-07-2010
No és em. És hem.
-
Quina sensació de[Ofensiu]Nonna_Carme | 09-07-2010 | Valoració: 10
buidor transmets amb quatre paraules, Sergi!
Quan entrem a una casa buida o ho fem amb l'esperança d'omplirla o la deixem buida perquè em d'omplir-ne una altra.
M'ha encantat, Sergi, m'ha encantat.
Una forta abraçada, amic. -
molt bonic poema sergi...[Ofensiu]joandemataro | 08-07-2010 | Valoració: 10
en pocs versos desprèns una dolça atmosfera de melangia...
gràcies pels teus comentaris i reflexions als meus relats, hi estic d'acord am la que fassobre l'amor i l'autoestima
en fi seguim en contacte...
que vagi provant l'estiu
una abraçada refrescant
joande