El bes de la foscor

Trompetes daurades que anuncïen
la vinguda de flors majestuoses.

I per la seva majestuositat,
les flors semblen
grans castells negres.

Foscor.

És de nit.


L'endemà...

La gran albada
il.lumina un castell.

La foscor dins ell
prèn com un accent de claror
a través de les seves finestres.

El prat que envolta el castell,
és d'un lluminós verd clar assolellat,
i les flors ara són de varis colors,
dels seus pètals ja han caigut les gotes
de la rosada.

Un cavaller córrer en un país llunyà,
a la recerca d'un botí,
d'or, perles, diamants
i demés glòries de riquesa.

Es va jurar
no tornar al castell
sense el botí.

Al cap de molts anys,
una gent pobra
trobà un cadàver
a la vora d'un camí,
al principi
de la frondositat
d'un bosc.

Mentre passava això,
una reina galant
vestida de vestits
pulcres i refinats,
premia amb força
la joia
del seu penjoll
de plata,
enterrada en plors.


I explica la llegenda
que dos amants
en una ciutat antiga,
en un carreró,
es donaven un bes
que va obrir les portes
del món de la foscor.