El museu antinatural

Textos armònics,
que menteixen
des de posicions
segures
i de refinada estètica.

Textos que no s'entenen
escrits per algú
que no vol parar
des de la posició
inacceptable
per al refinat tolerant.

Textos neutrals
que deixen a l'aire
somriures i llàgrimes.

Textos de perfums,
textos quadrats.

I si el que val més per a mi
és el que no s'entén a l'escriure-ho,
és perque no és refinat,
és perque no és neutral,
és perque no m'agrada encoloniar-me
ni quadrar-me.

I la mar segueix el seu ritme contaminat...
I l'aire que es respira no és acceptat...
I el planeta dóna voltes sobre el seu eix
mentre s'ignora la seva realitat.

Som partíceps de la natura,
som partíceps de la pròpia hipocresia que no atura
ments genials,
escoltades per pocs,
doncs tothom es vol salvar.

I per què no començar per salvar
la nostra fallida en aquest planeta
perque pugui continuar
sense somniar nosaltres
en viatges siderals?