Memòries d'un cargol

Qui no ha tocat mai una banya d'un cargol?
Espantadisses, bellugadisses…
Un arronsar de cop,
sense més,
poruc de qualsevol obstacle.

L'olor a terra mullada,
em fa moure amb instint animal.
El terra rellisca,
el desplaçament és lleuger,
a pas de tortuga.
Sense pressa,
sense pausa.
Destí a un nou amagatall,
provablement alguna graella per fer-me a la llauna,
Covards!!!
Sempre els més dèbils, veritat?
Doncs deixeu que us expliqui sobre la meva existència,
que us resumeixi la sensació de tenir doble sexe,
de babejar a totes hores,
de tenir unes banyes de por,
d'arrossegar-me per on vulgui:
ja sigui una paret de vertígen,
un jardí plè d'uns nans de pedra terrorífics,
la roda d'un corsa a tocar la carretera,
o per la mà d'un nen que encara no sap qui sóc.
L'aventura diària d'un nòmada,
amb autocaravana,
sexe incorporat,
i una preocupació ridícula sobre la vida.
Tan sols puc pensar com el que sóc,
un cargol "treu banya",
les trec quan l'altre jo se'n va de parranda,
la infidelitat egocèntrica és més cruel,
no pots controlar,
i quan el sexe és només d'un mateix…
què vas a buscar a fora de casa?