Melancolia

Demà és l'últim dia de classe, això no significa que no ens tornem a veure, perquè encara queden els exàmens finals. Però en sentir la paraula últim una tristesa recorre tot el meu cos i a mesura que passen els segons augmenta. Trobaré a faltar anar a la mateixa classe que tu i tots els altres, sé que aviat a molts de vosaltres no us tornaré a veure més, i això em trenca el cor.

Sembla que fos ahir que vam començar les classes, i tinc la sensació que fa molt de temps que et conec, però a la majoria de vosaltres i a tu us he conegut aquest any.

Miro enrere i veig tot el que hem viscut junts a classe, han sigut moltes coses. Les petites baralles i discussions entre companys, les típiques bromes, les guerres d'avions i boles de paper.... i també recordo totes les hores que em passava observant-te, sense que tu te'n adonessis.

Són moltes les coses que deixo enrere i molts els records que m'emporto, la majoria dels quals són alegres.

Encara recordo el primer dia de classe, quan em va saber greu que dividissin la meva classe i ens ajuntessin amb la teva, però ara me'n penedeixo, perquè si no ens haguessin partit la classe potser mai t'hauria conegut i llavors no hauria descobert què és estimar a una persona més que res en el món.

El que em sap més greu de tot és que potser et perdré de vista, i que no et tornaré a veure mai més o potser si, en els típics sopars de classe.

Ara mateix una gran tristesa i angoixa recorre el meu cos, fa dies que sé que això s'acaba i no puc evitar estar trista, perquè m'agradava la meva classe i els companys que tenia i crec que això s'acaba massa aviat.

De totes les classes que he tingut em quedo amb aquesta, perquè és en la que he fet més amics i m'he sentit acceptada. Encara recordo l'últim dia de classe a l'escola de sempre, després de 15 anys junts a ningú li va importar que ens separéssim. No em va saber greu perquè les persones que apreciava i aprecio d'aquella classe veu venir amb mi a l'institut. I també recordo l'últim dia de classe de l'any passat, és normal que no em sabes greu, perquè tots sabíem que ens tornaríem a veure l'any següent, però ara tot és diferent. Els nostres camins es separaran i potser perdre algun amic de la infància. Però per sobre de tot el què em fa més mal és abandonar aquella classe, perquè ha sigut amb vosaltres que he descobert moltes coses, i gracies a tu he torbat l'amor.

No puc parar de pensar en què tot s'ha acabat, aquest pensament fa dies que em volta pel cap. I per culpa d'ell i altres coses fa setmanes o potser fins i tot mesos que porto una màscara que cobreix la meva tristesa, però avui s'ha estat apunt de trencar, més molt difícil amagar la meva tristesa i dissimular una alegria que fa temps que ha marxat.

Amb tot això només volia expressar la gran tristesa que em causa el fet de separar-me de tu i de no tornar a anar mai més en aquella classe.