Mai no tornaràs

genial... molt bonic.... de veritat reflexes moltes coses i molt ben reflectides... escrius bé, noia.... per tenir tretze anys... m'agrada! llàstima potser del "sempre t'has anat", que vindria a ser un "sempre te n'has anat" potser....
bé, molts petons, Laura!
aNNNa

Aquesta sensació de que busques i no saps ben bé el què exactament, les ombres d'un somni, l'esperança de sentir tantes coses. Potser un dia et va semblar tenir-ho per uns instants o potser va estar un miratge i ara sents que és lluny, però cal buscar de nou el camí per trobar tot allò que s'amaga en el teu cor.
Un poema una mica inquietant i trist, darrerament et surten així, hi han temporades de tot, no trobes? Però està molt ben escrit i saps transmetre les sensacions amb molta força.
El títol és molt rotund i fa esfereïr una mica, mai és molt temps Laura. I tu tens tot el temps del món per cercar i trobar...
Una super abraçada!

el trobo genial! m'ha sobat després veure la teva edat... m'ha agradat molt, de veritat. Felicitats! i segueix aixi!