Mai he sabut

En la meua soledat
em barrege entre llàgrimes.
En la foscor de la meua habitació
nit rere nit parle amb la tristor,
amb un full i un bolígraf.
No sé com escapar
com assassinar els meus fantasmes.
Mai he sabut parlar clar,
i sent que cride en silenci.
Sols la por m'acompanya...
Ella i les llàgrimes,
que se m'escapen sense permís.
I sols faig això... plorar.
Plore perquè sols així em calme,
sols així em desfogue.
I què puc fer?
Si mai he sabut demanar un abraç...