Al meu germà gran

Un relat de: sucdetaronja

Quan no hi ha ningú
sempre estàs tu.
Quan tothom hi és
i ningú escolta,
m'escoltes tu.
Quan em sent sola
i ningú m'enten
apareixes tu.
Quan no puc somriure,
em traus simbols d'alegria
Quan no trobe el camí
ets el meu guia.
Quan el vaixell s'afona,
atures les tempestes.
Quan tot sembla perdut
em dones els mapes i les indicacions encertades.
Quan tot està lluny
tu m'ho apropes.
Quan els problemes em poden
els fas encollir.
Tu, amb la teua màgia,
amb les teues paraules,
besos i carícies
fas que tot estiga bé.
Gràcies
per fer que la meua vida siga un poc millor.

Comentaris

  • Realment, jo entenc poc de poemes...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 10-10-2007 | Valoració: 9

    pero aquest em transmeteix una tendresa molt especial, d'aquestes que envolten amb el seu caliu, i que encara que estigues feta un glaçó de tristesa congelada, et fa sentir tébia.

    Pot estar orgullós el teu germá de tindret a tu de germana menuda ^^

    Enhorabona als dos per estimar-vos tant!

    Roserdeljardi.