xicoteta i trista

Un relat de: sucdetaronja

Tinc alguna cosa a l'ull
que em molesta,
que em distrau.
Surt amb fórmula salada
amb textura humida.
Gire el cap i aquesta coseta,
ja no està sols al meu ull...
Ara viatja per la meua cara.
M'acarona les galtes
descaradament.
Arriba als meus llavis.
Em besa...
Nit rere nit,
m'estima.
Sols ella.
Una xicoteta i trista llàgrima.

Comentaris

  • patata | 28-08-2008

    M'ha dibuixat un somriure, alhora trist
    Però m'a agradat el que escrius
    Gràcies pel comentari que un dia va arribar a un dels meus relats xD

    Fins aviat

    Patanneta

  • Arbequina | 17-09-2007

    Original i tendre trobo aquest poema. Qui no ha tingut mai la pensada de descriure o fer poema una llàgrima o el mateix plorar, però s'ha vist incapaç de portar-ho a la pràctica (jo mateix)? Tu ho has escrit.
    Felicitats.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Bolet | 05-09-2007 | Valoració: 10

    un relat molt tendre, m'ha agradat.