He tingut moltes discussions sobre la radicalitat amb amics, professors i familiars... I és que la getn em diu que arribe a ser massa radical, però jo no m'ho veig...

Et seguisc! ;)

Per cert, has versionat un text de qui??

Jo de vegades també estic descol·locada i em sent com bé has explicat tu al relat...

Molt bo!

Síiiiii!!
D E S T A C A T [!!!]

Que rebonic Paco! Escrius taaaaaan i taaaaaaan bé quan el que parla és el teu cor! ^^
M'alegre de que vos estimeu tant... Ara et toca esperar un poc, no sabem quant, però arribarà el moment!

Besos, sexi!

És preciós, Marta!

A l'igual que tu odie la rutina... Sempre el mateix, xè!! I em propose fer noves coses demà, i ho deixe per al dia següent... I així, sempre!
Malameeeeeeeeeeeeeent!!

Et comprenc!
Tot acaba passant! Ànims!

M'encanta el poema!! I com rima, i la velocitat...

Besos!

Tinc ganes de que t'arribe el dia en que sigues feliç i tingues tot allò que vols i més! T'ho mereixes!

PS: Cabró! 50!

Fa poc vaig escriure un relat semblant...

T'estime!

Unes paraules... Seguides d'una airada que tot s'ho enduu.

Unes paraules d'afecte, que diuen molt d'una persona, de dues, d'una relació, que vulgues o no s'ha acabat... Ha perdut la força i no vull que torne a ser resistent!

Unes paraules que, conscienment, eren més mentida que de veres... Unes paraules que jo no em vaig creure, i tu? No, no em digues que sí!

Unes paraules que han quedat en això, 'paraules'... Un poeta fals, un amic hipòcrita, un conegut molt desconegut... Paraules! Paraules!

I una, i dos... I ara? Tres!

Unes paraules molt diferents per a una mateixa història... I no t'adones del comportament? No t'adones del que pensa la gent? Paraules...

Unes paraules dèbils, fluixes, poc consistents... Igual com els teus gestos, accions i estima. Al fí i al cap, res!

Unes paraules que, des del primer dia, m'han fet sofrir més que gaudir. Val la pena això? No, tinc clar que no...

I una, i dos i tres... I ara? Prou!

Mooooooolt bo! I em sent identificadíssima!!
Aaaaaaaaix, aaaaaaaaaix... Pensa que, pot ser, d'on no hi ha no se'n pot traure... Almenys és el que em va passar a mi!
Sort!

Geniaaaaaaaal! Geniaaaaaaaaaal!
Aaaaaaaaaix, Paco, Paco... Vés a Mallorca aquest estiu, eh?! Si jo no vaig, vés! Si Mani no va, vés! Encara que siga sol... Vés-hi!! ;)

Muaaaaaaaaaaks!!

Paco!! Que saps que em tens ací sempre, eh?!
Que no estic connectada? Telefona'm!
Que és tard? Desperta'm!
Que necessites ajuda? Dis-m'ho!!

Aaaaaaaaaix!! El meu xiquet!! Haurem de fer més sessions de confessions, eh?!

Ànims i avant, que vals moltíssim!!

Muak!!

Hehehehe... Quina gràcia de text! I quina sorpresa al llegir el meu nom!! :P

Odie la impuntualitat! L'odie!! És desesperant! Jo sempre arribe justet, o inclús abans... Però estic aprenent a fer tard, els meus amics sempre ho fan i estic sola al lloc de trobada... >.<

És un text molt peculiar!! M'agrada!

Aaaaaaix, Danni que rebonic!!
Per fi un text més positiu que els de costum... :P

Besos!!