Efímer

Un relat de: sucdetaronja

Sota els estels,
perduts en un racó del món.
Em beses,
t'acarone.
Respirem junts,
un damunt l'altre.
Dos desconeguts
descobrint-se l'un a l'altre
amb la mirada indiscreta de la lluna.
Somrius.
Et mossegue el coll,
et bese.
Comença la pluja de passió...
I forme part de tu
durant un efímer sentiment d'estima.

Comentaris

  • Eíimers[Ofensiu]
    Melcior | 15-09-2007 | Valoració: 10

    solen ser els moments dolços de les nostres vides,que són també efímeres .
    Endavant!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: