3 de novembre 2007

Un relat de: sucdetaronja

Seus en l'escala del pati on sempre havies jugat. Et distraus sense mirar res i contemplant-ho tot. Els ocells suren a sobre teu i ara t'agradaria tenir ales i simplement escapar d'aquesta casa que sense ser les deu del matí, ja t'ofega. Traus un cigar, te l'encéns i sents com perds uns segons de vida, però no importa ja. Has perdut el compte dels segons perduts, de les hores, dels dies... Sense arriba a la mijana de mortandat sents que no està tan lluny, potser mai ho ha estat i tot sembla una perduda de temps. Una vida que viatja sense sentit, buscant un rumb. Cales i mires a terra. Les cendres es perden en l'aire i saps que no les trobaràs mai més, ets com el fènix distret i sense elles no podràs renàixer... Cada cop més lluny de tot et sents en companyia d'un ciga, unes cendres que es perdràn i un fil de fum que acarona aquells ocells.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: