Innocent

Un relat de: sucdetaronja

Llegeixo unes quantes paraules enfilades que se'm claven al pit com bales, una rere altra sense deixar-me respirar. M'ofegue molt a poc a poc, i després de colp segons vaig acabant de llegir. No puc respirar i una suor freda recorre el meu cos. Calfreds, llàgrimes... I cada cop menys oxigen. No puc pensar, sols sent el meu cor cridar, plorar, trencant-se... Voldria arrancar-me la pell i fugir... fugir fins caure i no tornar-me a alçar.

Una telefonada.

Tu... 28 de desembre... tot una broma? Eixes coses no es fan... però preferisc que haja sigut una innocentada.

Comentaris

  • hola!![Ofensiu]
    Bolet | 13-09-2010

    És una llàstima que hagis deixat d'escriure

  • Innocencia[Ofensiu]
    megane | 29-01-2008 | Valoració: 9

    Quin susto! Algunes coses no es fan. Encara que sigui el dia. Encara que sigui tradició.
    És molt curt, però m'ha agradat,
    m