Esperar, demanar, somiar, tenir, estimar

Un relat de: sucdetaronja

Quan et vaig veure
no em vas ser indiferent.

Et mire ací asseguda
mentre tu m'ignores.
Sé que no puc esperar més.
Mire el teu cos,
els teus gestos.
M'agradaria ser
la que està entre els teus braços.
La xica amb la que somies.

Però jo...
Et mire ací asseguda
mentre tu m'ignores.
Sé que no puc demanar més.
Desitge conèixer el teu sabor,
fer una barreja amb el meu.
Donar-te el món que vulgues,
que l'inventaria per tu.

Però jo...
Et mire ací asseguda
mentre tu m'ignores.
Sé que no puc somiar més.
Vull que em mires
que em pugues sentir.
Vull les teues mans a la meua cintura
vull els teus llavis a la meua nuca.


Però jo...
Et mire ací asseguda
mentre tu m'ignores.
Sé que no puc tenir-te més.
Escolte la teua veu
que surt de la ment.
La manipule al meu cap
inventant allò que vull escoltar,
però que sé que mai em diràs.

Però jo...
Et mire ací asseguda
mentre tu m'ignores.
Sé que no puc estimar-te més.

Comentaris

  • Q bonic...[Ofensiu]
    Felicitat | 14-09-2007 | Valoració: 8

    ...m'ha agradat molt!!!

    Fa poc que stic per aquí xo ja m'he llegit molts dels teus poemes i aquest és un dels que m'ha agradat més.

    És un poema intens, però amb les idees molt clares. Molt personal, en el sentit de que moltes persones ens trobem, ens hem trobat o ens trobarem amb aquesta situació...

    M'hagradaria saber expressar els sentiments tan bé com ho fas tu, amb aquesta naturalitat ... Realment m'ha agradat molt, enhorabona, et seguiré llegint, et pos a preferits.

    Adéu, besos