Magatzem de vida

Un relat de: magalo
Magatzem de vida

Que en faig de tanta energia
que em noto sota la pell?
Veient que no l’amortitzo
que se’m escapa, la perdo;
no vull deixar que es malmeti
com un estri que es fa vell.

On dur la passió sobrera,
que se’m desborda, que es vessa,
manca de sobreeixidor.
Dipòsits que estan al límit
que ja no tenen cabuda
a l’estança del meu cor.

Pel meu entorn ja arrepleguen
un amor que reparteixo,
intentant no excedir-me
motivant algun empatx.
Sentiments a cabassos
que no es podrien fer cabre
ni en un gegantí calaix.

No es altre cosa que vida
que de tanta que me’n sobra
la podria regalar.
Em vol sortir per els porus
i la pell posa barreres
a l’embat que fa la sang.

Tanta vida que no gasto,
tanta força apilotada,
tan ímpetu i tan poc lloc;
¿que en faig si petit se’m queda
el rebost d’aquest meu cor?.

Hauré de trobar un local
on m’hi càpiguen els somnis
Abraçades, carícies,
alegries i petons,
afecte que s’amuntega
saques plenes de passió.
Un magatzem ple de vida
atapeït d’entusiasme,
on si algun dia em fa falta,
se que hi tindré provisions















Comentaris

  • molt ben trobat[Ofensiu]
    crispeace | 14-04-2012 | Valoració: 10

    Sí senyora: directe a l'espinada.

    Hi he aterrissat fa poc i és un dels primers que llegeixo. El que inspira el poema va més enllà de la bellesa i consistència de l'estil... per mi, el punt de vista al qual apunta no té preu.

    Gràcies!

    Cris

  • Tens tota la raó[Ofensiu]
    Bofarull Llongueres | 23-09-2011

    Impressionant Magalo! No saps quanta raó tens! T’estic molt agraïda que m’hagis proposat llegir aquest meravellós escrit perquè en ell he descobert un punt que se’m passava per alt: per preservar els moments no n’hi ha prou en aturar-los sinó que un cop fet això, també s’han de guardar, emmagatzemar perquè d’aquesta manera aconseguirem que esdevinguin eterns.

    Una abraçada ben forta,
    Bofarull

  • No em considero poeta...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 14-07-2011 | Valoració: 10

    ... però, m´atreveixo a dir que, és tan gra el fons del poema, que supera amb escreix la forma. Suposo que no s´ha de ser un àliga per endevinar una recent jubilació. "En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar" Aquesta frase és un poema "cum laude" I...és tan immens aquest mar. Et convido a que ens ensenyis -i t´ensenyarem- tot allò que les xarxes arrosseguin.
    Em felicito pel descobriment
    Una abraçada
    Jaume.

  • Quina riquesa [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 14-07-2011 | Valoració: 10

    de sentiments que atresores ! Què feliços deuen de ser els que t'envolten !
    Un poema ric i preciós, Magalo ! Reserva un xic d'aquesta energia pels moments de defalliment que la vida , un moment o altre, a tots ens "regala".
    Una abraçada.

  • Sentiment a flor de pell[Ofensiu]
    joanalvol | 14-07-2011 | Valoració: 10

    Més que la versificació, que està molt bé, és allò que s'hi amaga darrere el que m’ha impressionat. El cant de qui sabent-se en plenitud, veu limitades les fonts externes canalitzadores de l’energia protagonista d’aquell bell, aparentment senzill, i ben estructurat poema.
    Un altre dia tornaré
    Joanalvol


Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de magalo

magalo

128 Relats

366 Comentaris

44993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com