Cercador
Et busco
Un relat de: magalo- Compartir:
Perduda en el teu record
només hi veig
tot de camins
que a tu no em porten.
I m’enganyo si crec
que sense tu
tot és senzill
i no em puc perdre.
No sé a quin lloc he d’anar
ni que he de fer,
com respirar
com tornar a viure.
Vull creure que si no et veig
o es que no hi ets,
o jo no sé
seguir el teu rastre.
Però molt a prop t’he notat,
i sé del cert
que és al meu cor
on t’has quedat.
Comentaris
-
Pregunta[Ofensiu]Rosa Gubau | 06-04-2023
M'agradaria llegir els poemes que m'has dit, però no els sé trobar a la teva llista de relats. Si em dius la data potser els trobaré més fàcilment. A veure si t'agrada l'últim que he escrit jo.
Una abraçada.
Rosa. -
Difícil[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 06-04-2023 | Valoració: 10
Que difícil és la vida sense la sang que ens acompanya, que ens hauria d'acompanyar. El buit és una de les pèrdues més difícils de sobreposar. Escriu, deixa anar el que sents i... res més, una forta abraçada, Marta.
Aleix
-
el record com impuls.[Ofensiu]Atlantis | 04-04-2023
Un poema de recerca, després de la pèrdua. Tot pot ser senzill si el record no només és record, sinó també és impuls de vida.
M’ha agradat veure’t per aquí. Bonic poema.
-
El cor....[Ofensiu]Rosa Gubau | 02-04-2023 | Valoració: 10
mana, és el motor de la vida, el que mai enganya.
Un poema bell i sensible.
Felicitats magalo.
Salutacions.
Rosa.
l´Autor
163 Relats
484 Comentaris
116856 Lectures
Valoració de l'autor: 9.94
Biografia:
Terrassa,En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.
Marta
mgalobardes2@gmail.com