L'únic que es va "treure el mort de sobre" (Repte DCLXX)

Un relat de: rnbonet


1.D. Declamació popular d'una meresmenya, per si de cas un plus li treia de sobre alguna cosa que li feia nosa. Ella, pesada com un plom,seguia i seguia incitant els audífons pertinents d'aquell estrat de pàgina. Ells,sorruts, no auditaven bé. Estaven sords a la continuada declamació. “Sin tom ni sonn”, esdevinguts realitats amargues.

2. C. Celísties urbanes s'hi feren patents, amb processó de santa setmana. Dirigits pel “Tom, tom” alguns, que arribaven a costes càlides amb bus o amb tren. Quin plaer, quina delícia, quin furgar a la mar allò que era prohibit allà on tenien l'estança!

3L. Li va dir: Amb un rom passaria de tu i les teues fòbies. I se'n foté mitja ampolla -de rom, de rum, amb un 'tom-a i daca' que fins els gendarmes esdevingueren acollonits. I era tanta l'espera!

4.X. Precisament fou un any 44. Equidistant. Exacte. Divisible. Inequívoc. Al tom-b, un plus de plom -en anys només-. I només obrir el pom de la porta, un tuf de perfums aclaparava.

5.X. Comptat i debatut. El iaio, al llit. Nu. Amb un somriure plàcid, irònic i tot, potser. Rígid, això sí. Un perfum a l'estança.

*CONCLUSIÓ. I parlà l'inspector encarregat del cas.

- Agafà el bus fins que .... un plus de rom, l'altre de sexe, fou prou per un tomb que acabà amb...

-I qui ens traurà el mort de sobre? -demane jo, sense cap pom de plus, ni bus de plom, ni tom de rom.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

253 Relats

1526 Comentaris

265228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!