L'últim tango

Un relat de: GariKoitz

La melangia és una dona amb vestit de faldilla negra i llarga.

La vaig conèixer fa uns anys, quan les orenetes trencaven l'hivern silent per anunciar els primers rajos de vida. Ara però no la trobo tant dolça com llavors, quan m'eixugava les llàgrimes del primer amor perdut.

Ja fa temps que la veig ballar al ritme d'un tango sense veu. Només violí, piano i acordió, la lletra la poso jo i cada dia n'escric una estrofa com si d'un conte inacabable es tractés. Cada nit, abans de tancar els ulls, repasso mentalment les dones que estimat i n'intento recordar tot allò que em pugui revifar d'aquest estat immutable. Aprofito les visions que tornen després d'anys i en robo de la memòria el precís instant de felicitat que cerco. És aquest instant, plasmat sota uns ulls clucs -no fos cas que s'escapi- el que em permet dormir fins al matí següent

Fa anys que no se estimar, perquè les orenetes ja no anuncien la fi de l'hivern. Sempre és hivern i el fred m'esgarrapa la pell de la manera més cruel que sap. L'únic amor que m'abraça, és aquell que he viscut anys enrere i com un foc en les seves acaballes, ja a l'alba, m'escalfa subtilment quan em tapo amb els llençols de les seves cendres.

Recordo cada bes que em varen donar cadascuna d'elles. Però cada dia passa més temps i els records s'esmunyen i es fan petits i l'amor que un dia em va escalfar ara no és més que una mísera brasa que resta de la foguera de Sant Joan.

Em moro de fred i les orenetes no venen. La melangia, amb el seu vestit de faldilla negra i llarga, balla l'últim tango i em decideixo a cantar, per a veure si així em besa als llavis i puc marxar amb el seu hivern cap a racons desconeguts i no tornar mai més a la primavera de les orenetes. Perquè avui em fa més mal una primavera absent, que mil hiverns amb la meva melangia.

Marxo, me'n vaig per no tornar. Desapareixeré sibil·linament entre la melodia de l'últim tango i el cantaré tot veient com la melangia fa volar el seu vestit de faldilla negra i llarga. Com la boira, ja de matinada, m'esmunyiré amb ella, per sempre més.




Comentaris

  • rbbarau | 18-11-2006

    sublim...

  • Tango, la paraula ja ho diu tot.[Ofensiu]
    diesi | 09-10-2006 | Valoració: 10

    El tango, el rei dels balls... Passió. desig i també melangia... molt bonic...

    Visca
    el
    T
    A
    N
    G
    O

    b#NaT#b

  • hola![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 04-02-2006 | Valoració: 10

    Ostres, m'ha agradat molt el teu relat. La veritat és que trobo millor el seu començament (que és molt bo!) i després afluixa una miqueta... m'ha recordat un relat meu (La obscuritat dels dies sense mi), la idea és molt semblant i també la forma d'expressar com s'esvaeix l'esperança de remuntar un desamor... tot i que el final és un pèl diferent.
    Petons!!!

  • Has escollit[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 10-08-2005 | Valoració: 10

    el tango, i no crec que ho hagis fet per casualitat. És un ball ben especial, i trobo que lliga amb el teu relat. Les paraules que utilitzes tenen un to decadent que van que es van enfosquin a mida que el relat avança.

    Estic segura que , éssent biogràfic com dius, el relat et va sorgir sol, de cop i volta. Escrivint sense fixar-te en el que escrius, deixant anar tot allò que t'oprimeix dins teu. Les lletres tenen el poder de fer-nos sentir una miqueta milor després de desfogar-nos.

    M'ha agradat moltíssim com descrius aquest sentiment, aquesta melangia, el desencís, la desesperança. La melangia de tant en tant està bé, però no podem deixar que ens atrapi. No ens podem deixar vèncer per coses passades qu fan dels nostres dies un hivern etern.
    La primavera sempre acaba arribant...

    Has fet un escrit excel·lent. Un barret per vos, ple de somriures, que de tant en tant es necessiten.

    Una abraçada.

    Salz.

    P.S. M'he mirat la teva biografia, i m'has fet pensar en una frase que va dir Mark Twain: "Les persones són com la Llunca; totes tenen una part fosca que no ensenyen a ningú".

  • La primera frase...[Ofensiu]
    Carme Cabús | 20-06-2005

    ...obre una expectativa fonda. Els tres primers paràgrafs són preciosos. Els següents potser repeteixen algun concepte, i a mi la conclusió em resta distant perquè no sé què significa del cert aquest "esmunyir-se".
    Potser només és que aportes un concepte nou que jo no he sabut comprendre. Però ladesperança està molt ben descrita. Ens arriba al fons.

  • m'encanta ballar el tango[Ofensiu]

    i la melangia que em transmet quan n'escolto un. és un joc ballar-lo, i així és la vida un tango, trista i melengiosa.

  • aix...[Ofensiu]
    quetzcoatl | 11-06-2005 | Valoració: 10

    No tinc molt d'entusiasme per dir-te com de molt m'ha agradat aquest tango de ritme melancolic, precisament perque l'has escrit tan be que m'has posat trista... i no volia ballar!!

    Si... sublim cadencia, doloros sentiment, belles paraules i tot amenitzat amb musica de tango...

    Felicitats, Gari!!:-))

    una abraçadassa,

    m

  • i és que...[Ofensiu]
    Capdelin | 10-06-2005 | Valoració: 10

    potser val més oblidar tantes coses passades, una i altra vegada, plens de melangia que revifa uns instants però no soluciona res... esperant, esperant un i altre dia que tot es solucioni automàticament...
    i sortir, marxar d'aquest estat passiu i només recordatori i.. volar i buscar altres oportunitats i altres amors... potser llavors tornaren les orenetes perquè la primavera se la monta cadascun al fons de la seva ànima...
    una abraçada!!!

  • Bonica melangia[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 09-06-2005 | Valoració: 10

    M'ha agradat el teu tango, la cadència, la melangia i la musicalitat. Endavant i felicitats

  • a ritme de tango...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-06-2005

    Una melodia melangiosa que s'enganxa a la pell, la lletra de la cançó escrita poc c poc cada nit, evocant la tebiesa dels amors passats.
    Esmunyir-se amb la melangia, una imatge indescriptible...
    M'agrada molt la forma en que està escrit el relat, s'endinsa amb força i provoca una barreja de sensacions difícils de definir...

    Endavant, que no s'acabi la inspiració!

  • És...[Ofensiu]
    Thalassa | 09-06-2005

    molt bo! m'ha agradat moltíssim, de veritat, sino no ho diria... segueix escrivint, que tens e do de fer sentir.

    Thalassa

    P.S.: pensava que eres una noia... veig que no és així o... tan és!

  • Errades...[Ofensiu]
    NinniN | 09-06-2005 | Valoració: 9

    És trist, no "tris", i no t'havia puntuat, i ho volia fer.

  • Aquest últim tango....[Ofensiu]
    NinniN | 09-06-2005

    Com els tangos, és tris, melancólic i contundent.

    M'ha agradat molt, GariKoitz.

    Una abraçada, i moltes gràcies pel teu Tango!

    NinniN

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: