La memòria de les llambordes

Un relat de: GariKoitz

La memòria de les llambordes
recorda el teu pas:

Acariciant la pedra vella
solcada pels anys.

La memòria de les llambordes
recorda els teus ulls:

D'atzur Menorca,
de llum d'Eivissa.

La memòria de les llambordes
recorda el teu cant:

Amb veu de dona
i ànima d'acer.

La memòria de les llambordes
ha oblidat la teva promesa.

I ja gastades
sordes
mudes
anhelen el teu caminar.

Comentaris

  • La memòria de les llambordes[Ofensiu]
    George Brown | 04-06-2005

    La memòria, els records...

    Bell poema, on aprecio un to de nostàlgia... bells records que volen ser recordats i que per sempre quedaran gravats, en les llambordes i també en el cor...

    ... sense oblidar mai aquella ‘promesa', i esperant que en un futur es compleixi.

    una abraçada,
    Jordi.

  • benvingut!![Ofensiu]
    quetzcoatl | 08-05-2005

    Hola Gari!

    Moltes gracies pel teu comentari a "serengueti mare"; la gent que te enveja als viatjers (m'ha semblat que sana!), es perque tambe els agrada viatjar?

    Escolta, els tres poemes que tens penjats m'han semblat bonissims. Tens una manera molt bonica d'escriure coses fortes amb paraules de sentiment tambe fort pero d'expressio suau i poetica.

    Felicitats i molt benvingut... Sera un plaer seguir-te llegint!

    m