Cercador
L'aterratge (L'Àngel Caigut)
Un relat de: GariKoitz- Compartir:
L'esguard del meu estel
ha caigut en la misèria
com l'infant nascut
en dies de post guerra
L'enterramorts somriu
en veure'm batallar,
em sap condemnat
m'espera
_ amb el sot cavat _
No hi ha Au Fènix,
ni flors, ni cants
ni fadrina de blanc:
Els somriures verges
no s'esbossen per a mi
Ara,
ja el veig venir,
ja és aquí:
Llurs ales batents
al ritme dels timbals
trompetes fetes d'or
l'anuncien per a mi
_ Emporteu-vos el meu cos,
us ho prego, Àngel Caigut _
Comentaris
-
ales de mort i salvació[Ofensiu]quetzcoatl | 20-09-2005 | Valoració: 10
L'aterratge d'un vaivé d'angoixa, d'un ésser agonitzant que sap que la mort l'espera i es bat entre quedar-se o entregar-se i descansar.
La no-existència segurament té poc de descans, però és ben cert que a vegades les circumstàncies no deixen pas a altra cosa.
Un poema trist i molt ben treballat, d'imatges i frases punyents com els dies de misèria.
Felicitats GariKoitz, ben retrobat.
Una abraçada ben forta,
m -
agudament afilat...[Ofensiu]ROSASP | 09-08-2005
És molt intens i dur, però la realitat molts cops el sobrepassa.
Quan només es respira fam i misèria, por i dolor, aquest esguard de l'Àngel Caigut, deu de ser molt més que un presagi.
Tot el poema és un crit escanyat, com un llarg udol...
Una abraçada!
l´Autor
16 Relats
93 Comentaris
25551 Lectures
Valoració de l'autor: 9.54
Biografia:
Nohi
ha
ésser
que
no
tingui
dues
cares.
garikoitz2005@mixmail.com