L'OU D'ESTRUÇ, LA DISCUSSIÓ A LES BANCADES PARLAMENTÀRIES I LA PRIMA DE RISC.

L'OU D'ESTRUÇ, LA DISCUSSIÓ A LES BANCADES PARLAMENTÀRIES I LA PRIMA DE RISC.


*Als diaris: “Un ou d'estruç del 700 a.C. ha estat descobert a la Vila-joiosa....”

L'estruç, aquell ocellot gran amb plomatge blanc nivi abans la consulta popular, i taques negres abundants només uns mesos després, ha post un ou. Un ou amb un rovell gran, gran. I poc de blanc.
Un ou nial, opinen molts; això sembla. Però tractant-se d'un ou d'estruç, mai se sap.
Tots aquells del seu costat (els que li fan ou ou quan la gallina -perdó, l'estruç!- ha post un ou) han rebut la posta amb goig. Fins alguna gallina ha cacarejat fort. I l'estruç s'ha vanagloriat de l'esdeveniment. La frase “Aquest ou el farem al caliu” ha arrancat un aplaudiment entusiasta del seu corral, seguit d'un picat de mans clamorós quan ha seguit dient “O potser farcit”. No us fareu una idea , però, de com s'ha rebut la darrera proposta: “I si el férem celestial o de llet de monja... O millor dur... o estrellat....” Ací, la voràgine de vítols ha clavillat el sostre de l'hemicicle. Estrany, però comprensible: els estralls d'una entrada estrepitosa fa un quart de segle potser no s'arreglaren com Déu mana.


*Al Diccionari català-valencià-balear: “L'agüela s'afofava en les paraules perquè la bancada de dalt li havia caigut tota i sols tenia a la de baix dos dents i tres queixals”


Xambrígol!
Buderó!
Samaruc!
Mixeruc!
Tòfol!
Taujà!
Ase!
Ruc!
Amanida!
Ensalada!
Bresquilla!
Préssec!
Cogombre!
Alficòs!
Bambau!
Babau!
Oronella!
Oroneta!

De sobte, i és ben estrany, sembla que les posicions de les dues forces polítiques predominants estan més properes. Un truc parlamentari?

Taula!
Taula? Això ho serà 'vuecència'! Finestra!
Mira que dir-me finestra! Per on s'aboca, senyoria?
Jo, sempre pel balcó!
Però... li ha tret abans les vinces al pimentó?
Sempre, d'antuvi!

I d'esta manera el temps corre, les sessions segueixen, les coses no s'arreglen, els assumptes van a pitjor... i nosaltres ens fotem!


*Als diaris: “La prima de risc arriba als màxims. Fins els 642 punts respecte a...”

Festa als Ports. Gens de mar, moltes muntanyes, poques perspectives, molta il·lusió.
Al forn, tots enfeinats. Cal fer-ne moltes, de primes. Farina, oli, llevat, llavoretes, unes quantes panses... “I els 'anous', qui els obri? Aneu esclafant-ne!” I al temps, altres mans treballen la pasta, arrodonint en prim el condumi. Cada coca, ferma, amb poc gruix, -'prima' per tant- pren forma.

“A la festa del carrer
farem cocs i farem primes;
tindrem joglars i festers
i ballarem amb fadrines”

El tros sobrant, l'última porció de la pasta acabada de fènyer, és molt més menuda, més xicoteta que la resta. “Endavant! Sense por, que a 'qui pasta i feny, tot li aconteny'! “ I és que enfornar-la al mateix temps que les altres resulta tindre una prima amb risc. Pot cremar-se abans que les altres siguen cuites.

El ministre de torn ha confirmat als organitzadors que el rescat no serà global. És a dir, de totes les primes fetes. Sols caldrà eliminar esta determinada i única prima, si és el cas, molt improbable, que es socarre. Veurem.