L'opacitat del gas

Vaig a beure-m'ho.
El que no mata engreixa, i si mata doncs no hi seré per explicar-ho, per tant qualsevol de les dues opcions són vàlides pes engullir-ho coll endins. De fet, no és pas el color el que cridi l'atenció, més aviat és el que et fa tirar enrera. Pixat, igual que el pixat, aquell groc que no acaba de ser intens però al punt per quedar-te descançat.
Aix..quina angúnia...però tot sigui l'experiència, m'han promés glòria, ser el putu amo, poder desaparèixer i mirar per sota les faldilles de les noies!!!Oh, i tant que m'ho beig...
Gluuuuuuuuu...-grrrr....-Gluuuuuuuuuu...
I de mentres vaig veient el reflexe del mirall que va borrant, com qui borra amb una MILAN, les meves extremitats, em preocupa depèn de què...i si no torna a aparèixer? Bé, tranquil, bufa, compta fins a deu o fes saltar ovelletes per una tanca, relaxa't, disfruta...I de cop em ve al cap el dia que vem fer una reunió de bolets amb els amics, vem quedar tan xalats que nans d'aspecte monstruós em perseguien pel menjador de cal Pau com si fos la Blancaneus....
Ai va...Ja no hi sóc, però hi sóc. Em toco de d'alt a baix, em deixo topar contra la figureta de Woody Allen que decora el menjador, les ulleres de pasta de paper que li grinyolen pel nas cauen pel terra, conclusió: segueixo formant part de la sutil llei gravitatòria, per tant puc tocar i ésser tocat...tot un luxe per depèn què, oi?
Llista. Llista ràpida. Vinga no em puc encantar, l'efecte és de curt termini, 3 horetes, i pel tot el que tinc pensat de fer...3 hores són una misèria. És com si guanyés el premi Carrefour, client del mes, et deixen 1 hora per omplir els carros que vulguis del què vulguis, quin estrès, no sabria pas per on començar....Doncs igual. Ordre, serenitat. On és el boli, on està el paper, carai...quina terror passar pel mirall i no veure-m'hi, tinc la sensació de ser un ghost perdut per casa.
Què faries si fossis invisible? Òstia...en blanc...merda...i ara que puc em quedo bloquejat, accelerat perquè els minuts passen i jo estic intentant pensar per fer una miserable llista per no perdre el temps, i resulta que el perdo el temps fent la llista.

- Veure les tetes de la cambrera del bar Manolo que tinc al costat de la feina. Vida o mort, aquest punt és impressindible, arriscat, però necessari per cobrir la tasca.
-Posar-me al mig de l'autopista com si fos el superman i deixar passar tots els cotxes cridant amb veu alta fills de puta. Osti no...carai, sort que tinc un moment de lucidesa, resulta que sóc transparent no immortal. Fora. Aquest punt el saltem, val més que el borri a més que amb els nervis vagi a l'acció!
-Anar a veure a la Meritxell. No és correcte, ho sé, però qui collons ho ha de saber? potser val més que sigui el primer a fer per si passa l'afecte abans i em troba a sota la taula del seu despatx intentant trobar el que no sona!És la xicota d'un colega, és preciosa, sensual i amb un punt que no he pogut resistir mai. M'hi posaré de quatre grapes a veure que veig i com actuo en directe...sobre la marxa...
-Donar-li un susto, un susto important i amb mala llet, a peazo xuxu ronyós del veí del quart. En 15 minuts surten a passejar: o li calo foc a la cua, o el llanço escales avall o el faig tornar boig fins que l'amor cregui necessari dur-lo al veterinari.
-Robar un banc. Aniré al Santander que hi ha un guaperes que va de superbanquero i li deixaré ben clar que veure els bitllets de 500 euros volant direcció per fotre el camp és un fet insòlit, que hagi d'agafar la baixa uns dies per transtorn, a veure si li baixen els fums.

-Fer-li la travanqueta a un vianant.
-Apagar l'interruptor general del Corte Inglés.
-Conduir... ha de ser flipant veure un cotxe conduit per ningú!

Llista feta, sobre la marxa tot plegat...
Comencem per veure un glop de cervesa que he començat abans d'ingerir la substància enblanquidora.
Vaig directe al carrer Minguet on tinc la feina. Al costat del portal hi ha el Bar Manolo, oléeee rubia loca, em té boig!!!Aniré pel darrera i li aixecaré la camisola transparent, com si fos un cop de vent, i ale a veure tetes...Segons un treball de recerca que he realitzat durant tots els matins de 11,11.30, des d'el mes de febrer fins al juny puc certificar que no du sostenidors a més que porti un jersei gruixut que no se li pugui veure res.
El bar està buit, estrany...ja que els habituals del bar, són l'ànima del vell, ronec, mutilat i pudent bar...però el lloc ideal per menjar la millor truita de patates amb ceba de tot el barri. En Juanito normalment està a les màquines, posa el tamboret al mig, una paperina que va aprendre a fer amb el paper de diari , com si fos el mag de la papiroflèxia, plè a vessar de monedes d'un euro. Poso la mà al foc que ha anat a buscar canvi. El vell Paco endormiscat amb un puro i una copa de whisky, oju amb el Paco, als seus 75 anys té el rècord de menjar ous crusos, ja li he advertit alguna vegada que no li anirà bé per la salut, però amb l'excusa que el whisky revifa l'ànima i el cos, continua amb els absurds concursos de menjar ous. Té cara ou, casualitat suposo, la coronilla és ovalada i sempre li brilla com si fos acabada d'encerar. La rubia a vegades li passa les tetes per davant els nassos i és incapaç de disfrutar del moment, aix...si m'ho fes a mi...
Al que anàvem...m'hi atanço sigilosament i li aixeco de cop, tan violentament, sense voler, que li deixo travat el jersei al mig de la cara. Olé...quines tetes, flams gegants amb vida pròpia. I de cop...plufff....una patada als collons tan real que em deixa estabornit a terra.
-Però que fas Eloi? Però què t'has pensat?
Doncs ara resultarà que m'ha vist?Doncs sí. I també m'ha vist el Juanito que acaba d'entrar, i en Paco que estava en el racó fosc amb el cap penjat...
Resulta ser que la cervesa té gas, sí, té gas, i al pensar que no podia beure res amb gas ni he pensat que la cervesa en portava! Per mi la cervesa és cervesa i el gas, gas.
L'antídot era el gas.
Llista a la paperera.
Un dolor als genitals brutal.
I amb les ganes, moltes ganes.