Lliçons de viatger

I va despertar-se de cop, havia estat espontàniament estrany tot allò, la música encara el trasbalsava interiorment, i es preguntava quant de temps havia estat presa de la obscura inconsciència, estava clar la bogeria que l'havia posseït li havia d'aportar conseqüències com aquelles, però la nit era encara jove i estava segur que si sabia aprofitar-la encara podria aconseguir totes aquelles coses que es proposava.
Va anar amb el seus amic a acabar-se aquelles botelles, a disfrutar de la inconsciència juvenil, i mentrestant entre glop i glop, s'anava adonant que estava visquen els dies més grans de la seva vida, conversacions absurdes amb els amic que acompanyarien aquelles festes per sempre, va estar molt bé tot allò. Ara volia anar a ballar instintivament i necessitava pintar de colors clars aquella nit, observar la lluminositat de la nit.




I es que la vida li aportaria moltes més mirades del que ell podia suportar i admirar, mirades exel·lents que et fan viure intensament amb possibilitats il·limitades.
La nit era jove i espectacularment lluminosa per la qual cosa no va duptar ni un instant, no s'ho podia permetre.
Va posar-se a ballar, amb l'alegría com a única música de fons, bogeria descontrolada i escandalosament desternillant.
No s'ho podia creure, estava allà amb un bon somriure als llavis, atònit i fascinat per la delicadesa dels gestos, ensinismat per la bellesa del lloc que havia trobat, que havia après a trobar.




Increïble, lliçons d'honestedat i de vida
que no es poden esborrar de la memòria del viatger.