La mort de l'ebenista

Ensenya'm,
a treure'm les espines oxidades
provocades per records de maig
de color plata i brodats de rubí


Ara em fan tan mal que maten
degut tan sols
a l'afonia de mirades.
Aparicions eclíptiques de color quasi turquesa,
el color del vestit que més t'agradava.


Porto amb mi,
maremàgnum de sentiments que desencadenen
tempesta i calabruix en camps d'orquídies.


Danses enigmàtiques,
pel fill de l'ebenista.
Crema de bambú sota cel de llegenda


M'ompliré d'escorça la pell
per sentir l'olor de roure.
Sobredosi del teu silenci,
taüt de llimoner.