Clarobscur tropical

El paradís ara sembla que es fluorescent i està compost d'espines de diamant, no te més importància de la que l'hi volem donar, per alguns simple carboni cristal·litzat diàfan, per altres sentiments psicotròpics. Simplement es millor i més fàcil pensar que la vida es una locura, en el bon sentit de l'expressió, vivim a cada moment, a cada instant gaudim de la grandiositat de l'existència amb la màxima plenitud espiritual possible, diguem que estam omplint de sentit la nostra existència.
No hem demanis que sigui profund, seré jo mateix en cada instant, ja m'he apres a curar les ferides de guerra amb un poc de iode i jack daniel's, com diuen els savis habitants indígenes de Nova Guinea, ‘‘com més alegria gastam, més en queda per gastar'' només amb resta demanar al meu subconscient perquè hem arribat a aquest extrem tan frenètic, clarobscur tropical, on l'únic que compta es la mirada delirant de les persones que més ens importen.
Hi ha un parell de coses que he de canviar avans de marxar i es millor no deixar passar massa el temps... demà, qui sap el que passarà demà?
El problema no ve d'aquí, de veritat que no, el problema el duc arrossegant ja fa uns mesos, el problema va sorgir el moment en que hem vaig enamorar del pas del temps.