Cercador
llençols i nòrdics
Un relat de: llu6na6- Compartir:
Tot desperta i emergeix. Dins la nova
mirada del nou dia, es dibuixen
amb traç segur, cases i ais. La remor
dels cotxes s’activa. Les sabates, hàbils,
s’enduen els peus per nous camins vells.
Finestres i portes, s’obren. Boques, ànsies.
Mans que alcen llençols, nòrdics. – Refús i precs -
I la mort s’està camuflada dins l’ombra
xopa de llum perduda. Sota finestres
florides de carícies, festejant
la vida amb fadades dolçors. Però
el balcó, avui, no s’obrirà al seu reclam
amorós. –Encara-
Comentaris
-
la mort hi és[Ofensiu]jaumesb | 28-06-2006 | Valoració: 10
per això baixem el cel a la terra
-
...[Ofensiu]Ze Pequeño | 30-04-2006
En aquest poema, benvolguda lu6na6, hi veig dues imatges contraposades.
A la primera estrofa he vist la vida. M'ha semblat palpar-la en aquest despertar mandrós. He vist un nou dia com s'alçava, fent alçar alhora a les persones, i envaint la cambra de llum brillant.
Per contra, la segona imatge se'm presenta fosca i tenebrosa. Només amb el primer vers,
"I la mort s'està camuflada dins l'ombra""
ja desapareix la llum per fer pas a l'ombra. Una ambra que espera, afamada però pacient, que arribi el seu moment per entrar a escena.
Sí, tots morirem algun dia, però mentre el moment no arribi, gaudim al màxim d'aquest sol que ens desperta cada matí.
Bones imatges. Bon poema.
Una abraçada.
Salz.
-
...[Ofensiu]instants | 26-09-2005
Jo també moriré, no se quan si avui, després o demà...
-
Gaudim el nou dia[Ofensiu]solarin | 25-09-2005 | Valoració: 10
Perquè el dia comença quan sortim del llit tot enretirant els llençols. I el que veiem, que cada dia és el mateix (o no, qui sap xD), si hi pensem, ho veiem perquè estem vius i tenim un altre dia sencer per endavant.
La mort ja ens espera... des de sempre, però gaudim aquest nou dia.
Un altre relat genial!
Petons.
PD: merci pels teus comentaris, de debó. M'engresquen a escriure més! -
un nou dia...[Ofensiu]ROSASP | 25-09-2005
Ens donen una visió que malgrat semblar repetida, és sempre nova. En aixecar els llençols i nòrdics comença el moviment de la vida, que ens recorda a cada instant que el nostre cor batega junt a tot el que ens envolta.
La mort amagada en qualsevol indret, formant part de tota la bellesa que ens envolta viu entre les ombres de totes les llums.
No la representen malèfica i destructora, només una part més d'aquest cicle continu i vital. Vista així, sembla no tenir una imatge tan esglaiadora, sabem que irremissiblement ens l'haurem de trobar...
Però, avui torna a passar de llarg i el sol matiner presagia somriures i carícies molt tèbies.
Una abraçada molt gran!