llença sal als ulls de l'assassí

retallar la distància entre la sed i el got, ...no et mataré, que vull saber què és l'oblit, jejejeje....
( a mi tpoc m'abandona l'oblit)

Per fer sobretaula cal un àpat previ, no?!XDDD
muaksssss

Un comentari:

"Encara som a temps", o tot recomença? Cada instant és un principi, cada moment és nou. Ja no som a temps de torna enrera, ara mateix el passat s'acaba de acabar. El que està escrit, així és queda.

"De llençar sal als ulls", i que s'omplin de llàgrimes, llàgrimes de cocodril, amb sal de la terra, nosaltres, els que amb les nostres mans hem arrencat del món, engruna a engruna, els fruits sabrosos que tens a les mans.

"De l'assassí que ens separa," i l'infern, que són els altres. L'assassí és el que fa que per molt junts que estem sempre estem lluny, el que fa que no li doni la mà quan vull donar-li, el que fa que no siguem lliures per la càrrega dels temps passats.

"I retallar la distància" Però no hi ha distància, entre tu i jo, per què no hi ha frontera. Que ets tu i que sóc jo? L'aire que respires, i entrarà als meus pulmons, és part de tu i part de mi... No hi ha distàncies, per què no estem sols. I la dansa de la realitat és un coctel ben barrejat en que no saps on acaba el vodka i on comença la llimona.

"Entre la sed i el got." Entre la sed i el got, jo em quedo amb la sed. Si em sadollo de tot, per què viure? La sed de tot em dóna l'energia que em fa buscar per tot arreu la paraula màgica. La sed d'ella em fa escriure sense parar en el racons més obscurs de la teranyina virtual.

Un poema genial!
M'agrada molt quan dius:
"Si em mates ara
no sabràs què és l'oblit.
Jo et vaig matar ahir
i avui ja et recordo..."
Quan més volem oblidar a una persona, més la recordem. No en sabem de girar pàgina, emportant-se amb ella tots els sentiments viscuts. Ells sempre continuen amb nosaltres.

Montse