Llegir Conan ( I )

Ara que fa, gaire be, setanta tres anys que va ser publicat per primera vegada, crec que ha arribat el moment de reivindicar per la historia de la literatura la figura de Conan, el Cimmeri, i situar-lo en el pedestal que mereix estar.

Més enllà dels seus valors artístics, que els te i molts, vull refermar-me en el que significa per la literatura de gènere i pels seus passats, presents i futurs lectors.

LA CREACIÓ D'UN GENERE: L'ESPASA I LA BRUIXERIA:

Quant el desembre de mil nou-cents trenta dos es va publicar "El fènix en l'espasa", ningú hagués dit que aquell rei culte, però bàrbar alhora, serià una llegenda.

En aquella primera aventura es deixaven assentats els que serien els trets principals de les histories d'espasa i bruixeria.

El Conan d'aquell conte no es el personatge brutal i una mica curt que ens va deixar el cinema, o la fera salvatge d'alguns còmics. Ans al contrari, es un home adult que, tot i haver obtingut el tro per la força, es preocupa pel seu poble, per les arts i desitja la pau. Res a veure amb el protagonista de "La filla del gegant glaçat", molt més jove i despreocupat; o, el de "La torre de l'elefant", un adolescent atabalat i busca bregues, enfrontat a una aparició més pròpia de Lovecraft i els mites de Cthulhu.

A cada nou conte que escrivia, Robert E. Howard, ens feia coneixia un Conan diferent, per la seva edat i experiència, una regió del mon nova i un fragment de la historia antiga del univers. Llegit amb la perspectiva dels anys, sembla impossible que l'autor aconseguís mantenir la coherència en aquell constant anar i venir per l'existència del bàrbar guerrer. Però, va aconseguir-ho.

Després de Howard, altres autors van escriure sobre Conan, o van crear histories fantàstiques seguint les seves pautes. Histories carregades de violència, dona espectaculars, sexe (sí, sexe), dimonis que devoren a la gent, batalles entre exercits i escaramusses de mercenaris, hàbils lladres, reines guerreres, traïdors llefiscosos, serps, moltes serps, deus conflictius i cruels, bruixots primitius, bruixots civilitzats, bruixots malvats, tresors fabulosos, molta acció, diàlegs tallants i poc espai per la reflexió filosòfica.

Aquest panorama de barbàrie es va estendrà cap els còmics amb les diverses adaptacions del personatge, sent les més fidels les d'en Barry Windsor -Smith, tot i que l'imatge que ha passat a la historia es la d'en John Buscena.

Però, arribats els anys cinquanta, el mon de l'espasa i la bruixeria va canviar.

John Ronald Ruelen Tolkien va publicar "El senyor dels anyells", inspiran-se en els mites nòrdics i el cicle artúric, va poblar els móns fantàstics de cavallers, donzelles i bones intencions.

Poc a poc l'espasa i la bruixeria va transformar-se en la novel·la de Fantasia, i cada vegada es va dirigir més a un públic adolescent i poc aficionat a la literatura. Ni tant sols la capacitat creativa de Ursula K. Le Guin i la seva saga del "Mag de Terramar" va ser capaç de girar les tornes.

Avui en dia s'escriu molt poca narrativa d'aquest gènere que espugui considerar digna, però no em de perdre la fe, de segur que hi ha un escriptor o escriptora, per ara desconeguts, capaç de recuperar-la.

Continuarà amb "Conan i les dones" seguit de "El plaer de llegir"...