lleganyes

així és verament la pressa i per descomptat la millor poesia. Estranya coincidencia!.

M'agrada quan escrius despreocupada i nua, sense pressa ni son, sense passar comptes.

Saltant de bassal en bassal, esquitxan al lector de l'aigua clara de la teva mirada.

(Obviament la poesia m'ha agradat)
Una abraçada

Tinc 27 anys, no m'importa dir-t'ho.
Les presses les hem creat nosaltres, i segons la meva opinió han anat augmentant durant l'evolució de la humanitat, d'una banda per substituïr l'avorriment, i de l'altra per necessitat.
És clar que hi ha éssers benèvols que no en tenen cap culpa i sofreixen per això.

Un petó i una abraçada.

Sergi.

hi ha temps per estimar i per gaudir més que no pas per còrrer

m'has estresat amb el teu relat i això és el millor que em podia pasar! m'has transmès el que volies "la pressa" "l'estrès". FELICITATS!

Salut!

Has fet un retrat divertit i molt encertat de la pressa, la que es corda les sabates a l'ascensor i es pentina camí de la feina.
Cada matí em manquen exàctament 5 miserables minuts per no anar corrent com una desesperada, però els elements semblen ficar-se en contra meva.
M'has fet somriure. Li has fet una bona descripció, la conec força bé; som íntimes amigues...

Una abraçada molt gran!

Muacks!!!!!!!

...gracies!...i k la llum del cel, t'il·lumini!

Si et deixes il·luminar, es clar, perk tu ets capaç de tot...

petons

Zaaaaaaaaaaaaaaaaaassssssssss!!!!!!!!!!!!

Very good!

Ull, que algun dia te la fotràs!. Trannnnkiiii!!!!

Un esquitx super rapid de peto!

peeeeere!