Cercador

Llista categories

llavis de poesies

Un relat de: silvia_peratallada

El soroll del vent
acompanyant els arbres
em fa pensar en tu,
i en com ens ho miràvem,
llunes enrere
entre herba, estels i somriures
la teva mà m'explicava carícies
mil versos, llavis de poesies,
veus rebels, ments absents.

Comentaris

Afegir comentari

Que macu![Ofensiu]
Sareta_16 | 21-04-2005 | Valoració: 10
T'he trobat per aqui de casualitat i m'ha fet gràcia el títol!^^
Uauuu 111 relats, ja llegiré ja!!:)
Pos això que el poema és escuet però a vessar de sentiment, és preciós!
Et seguiré llegint!:D

l´Autor

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

583587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Afegir a preferits

Biografia:

Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >