Llàgrimes amargues

Amargues llàgrimes llisquen pels meus llavis...
passen pel meu cor
i es claven fins al fons de la meva l'ànima...
causant així...
una ferida mortal.

Una ferida que no té cura,
una ferida d'amor,
causada per tu...

La vida continua,
però no és igual per tothom,
jo aviat moriré,
abraçant-me al teu record.

Un record basat d'ilusions,
fantasies,
deitjos,
somnis...

Uns somnis on tu i jo érem feliços.

Tant!
que érem envejats...
per tota persona i ésser viu,
que habita en tot l'univers.

Un univers que es torna petit al teu costat,
al veure tota la bellesa,
tan externa,
com interna...

Una bellesa amb la qual,
ho il·lumines tot.

Fas de la nit...
dia,
de l'aire fred i tempestuós...
un aire càlid,
que ens acaricia la pell amb suavitat.

Fas de la soledat...
companyia,
de la mort...
vida,
de la guerra...
pau...

Oh! Preciosa noia d'ulls de color de mel...
de ninetes petites...
d'iris gran...
d'encantadora i encisadora mirada,
TU em vas captivar...
i TU em vas provocar una increible sensació...
de benestar.

Un benestar que...
feia molts anys que no el sentia...
segurament masses...

Vàrem passar moments inoblidables...
vàrem gaudir l'un de l'altre...

Jo encara t'estimo i tu a mi?