L'Hospitalet Centre ---Ferreteria Ustrell

L’Hospitalet Centre --- Ferreteria Ustrell

El Jordi, tanca la porta del Passatge Xerricó.
-Ufff!!! Ja era hora...—es posa uns papers a la bossa i marxa cap a casa, ja són prop de les nou de la nit. Està content, dimarts inauguren la secció d’informàtica, ja tenen tot el material; iPad, iPhon, perifèrics..., si està content seran els Reis de la informàtica.
El campanar acaba d’acomiadar-se del divendres, en uns segons ja marcarà el primer quart d’hora del dissabte.
El caire dels caps de setmana és diferent, al matí, al carrer Prat de la Riba i les seves rodalies, avui dissabte, és festa per a molta gent, per tan no hi haurà el mateix enrenou de persones; les unes descansaran i no se les veurà, d’altres passejaran, els pares o avis vigilaran als nens mentre juguen amb les bicis... però per la nit també a vegades fan acte de presència els amics impropis, els que els agrada les coses dels altres.
Un cotxe, apareix al Passatge Xerricó des del carrer Riera de la Creu, i para a la meitat del carrer, dues ombres en baixen i es miren una porta.
--Collons! Neno, això no ho podrem obrir, el tipus de porta no és la que m’has dit!.
--No te’ns fama que ho obres tot? Doncs ara, Riky apanyat! El Quico espera molt de tu, i sobretot les iPad.
El Neno, mira, remira, prova... En aquests moments acaba d’obrir-se el llum d’una finestra. Ràpids s’apareden contra la porta per no ser vistos. Estan suant tots dos, tot i ser a mitja nit i fresquejant.
--Idiotes!—diu en Ricky, mirant el llum que es veu a través d’unes fines cortines—encara veuran el cotxe i això no seria bo.
--Els idiotes i estúpids som nosaltres, agafar el treball sense haver mirat abans quina feina era i com fer-la a la nit.
--I si ho deixem per demà, a claror del dia i per davant?
Acaben de girar pel carrer Baró de Maldà un grup de nois i noies, rient i xerrant fort, dels que no respecten el son dels veïns. S’han aturat a uns metres d’ells i ara ja són dues les finestres que s’han obert els llums i que la gent ha sortit a escridassar-los. El Neno i el Riky s’han vist embolcallats amb el grup i no els ha tocat més que girar cua en la direcció oposada als brètols.

Són les onze del matí del dissabte. El Neno, ja dintre de la ferreteria camina pel passadís de la dreta de la botiga, cap al final on hi ha el magatzem, el lloc desitjat per entrar-hi ahir a la nit . El Riky, ho fa pel cantó de l’esquerra tot mirant els articles com qui busca alguna cosa concreta. Dos nois junts haurien cridat l’atenció, dissimuladament, l’un darrera de l’altre han arribat a l’entrada del magatzem.
El primer que veuen a l’esquerra és la porta d’un muntacàrregues, la pujada d’uns graons no és cap problema, al costat mateix la porta definitiva del magatzem. El Pedro està fent un rotllo de filferro de pues, segurament algun encàrrec, fa un gemec, i es posa el dit a la boca, quan es disposa a buscar un mocador de la butxaca s’adona dels xicots.
--Què hi feu aquí!--els pregunta amb to preventiu.
Amb una navalla a la mà i amb to intimidador el Neno respon.
--Volem les caixes dels iPad4, i els iPhone 5, ensenya-me-les, ràpid! I després les portaràs aquí davant d’aquesta porta—i assenyala la que la nit passada no van poder obrir—i no facis burrades, que això fa mal quan se li mana, tot mostrant-li la navalla—anem darrera teu.
Sorprès, el Pedro no sap que fer, i pensa que és impossible fer-ho sense que a la botiga se n’adonin, el Jordi sempre va i ve amb encàrrecs, però també pensa que avui està enfeinat precisament amb la inauguració del dimarts.
--Estan dalt, al primer pis... i... també s’hi troba un altre company.
--Millor, doncs anem cap a l’ascensor--i acosta la navalla al seu coll—no m’importa tacar-me la roba de sang i si sou més mes aviat acabarem…ah! Apaga aquest llum, amb el de la botiga ja en tenim prou.
El xicot ja veu que no li queda altre remei que pujar dalt, sense dir res.
--Tu Riky, estigues alerta, quan et toqui el mòbil porta el cotxe del pàrquing d’aquí al costat, a la porta mateix ràpid.
--No és un ascensor, és un muntacàrregues i no va massa bé.
--Tira endavant i puja!—empentant-lo el Neno.
A la ferreteria tot continua igual, entren i surten clients comprant material o interessant-se per la informàtica.
Han pujat pel muntacàrregues, el Neno continua espaordint al pobre home que està tremolant, tot i quasi doblant-li l’edat no s’atreveix a fer res, aquella navalla brilla molt.
Ja són dalt, el Julià amb un bloc a la mà va repassant les caixes.
--Què atrevit que ets nano, pujar pel muntacàrregues...--no acaba de dir la frase del tot, ha vist la cara del company i la brillantor de la navalla.
--Què és això! Què passa!—diu el Julià.
Assabentat del problema i amb molt de disgust i amb compte amb el paio de la navalla que apunta el coll del company, el Julià va carregant caixes d’informàtica. El Neno, eixerit, ja ha posat un iPhone5 en un racó per després pujar a buscar-lo per a ell.”ni el Riky se n’assabentarà ni el Quico s’ho pensarà, sóc valent”pensa amb un somriure.
Ja baix, el Julià obre la porta i en uns segons apareix el Ricky i el cotxe.
A la botiga, tot continua igual, el Jordi i els demés estan ocupats sobretot responen coses de la inauguració del dimarts.
El Neno, busca la manera per retornar cap dalt i diu que s’ha deixat el mòbil. Dóna la navalla al Riky perquè continuï intimidant mentre apilen les caixes, ell puja al muntacàrregues, en aquests moments el Julià veu l’ocasió i dissimuladament prem amb el colze el botó de fre de l’aparell, “ja no podrà sortir el lladre!”
El Riky, que no s’ha adonat de res, no li treu la vista de sobre del Julià, que continua apilant caixes al carretó de les mercaderies, destinat per portar-les al cotxe, això fa que no vigili a l’altre company que en un moment, que mai sabrà com en va ser capaç de fer-ho, agafa el rotllo de filat de pues de la comanda, que estava preparant i encercla el cap del Riky que li cau fins a mig cos, inutilitzant-li les mans i caient-li la navalla a terra, en voler desfer-se’n cau a terra i un crit, més aviat un udol surt de la seva gola, ha quedat clavat a les pues.
El Pedro i el Julià, es miren, els ulls els hi parlen i com si fossin els futbolistes que acaben de fer el gol del triomf, s’abracen emocionats.
El Jordi, acaba de fer acte de presència, no hi ha el llum obert, només la penombra de la botiga, la cara de sorpresa que fa en veure els dos homes abraçats i a les fosques el descol•loquen totalment, no pot ni obrir la boca, però tampoc ha vist el desgraciat que quasi no pot respirar de dolor encerclat en filferro de pues i clavades a l’esquena.
Ja els Mossos d’Esquadra, han obert el muntacàrregues i emmanillat al Neno i una ambulància s’emporta el Riky, està perdent molta sang.
Avui és dimarts, s’acaba d’inaugurar la botiga d’informàtica de la Ferreteria Ustrell. El Jordi, junt amb la seva mare, la Pepita, estan satisfets, tot va com ho havien somniat.