L'Eva

Un relat de: cabrera

Com que els dos amants estaven al final de l'estiu, la calor del detectiu, era superior a la normal, però amb les finestres del cotxe completament baixades, deixant entrar el vent i escoltant els ritmes frenètics d'en James Brown i fent que ajudessin a agafar amb més entusiasme els revolts de la carretera de Piera, i deixant que s'elevessin els bombeigs del seu cor. Es trobava excitat i augmentant el bombeig de la sang s'anava inflant descaradament la seva dotació masculina i una part de culpa d'aquell estat la tenia la sobtada companyia de la que disposava.
L' Eva que el provocava amb unes cames morenes, de perfilades cuixes que el conductor entreveia cada cop que girava ràpidament el cap quan anava seguint el ritme. El moviment de l'aire que actuava igual que si estigués aliat amb ell, semblava com si també desitgés ballar "soul" amb la noia però de manera masculina i ell, reia cada cop que veia de reüll, com el vent acariciava amb suavitat,les seves cames arremangant-li nerviosament el vestit. En el seu subconscient, hi ha unes pinzellades d'èxit per haver aconseguit aquell moment: Arribar al trencall de Can Galzeran i entrar al camí de terra i roques.
Conduïa fins sota d'un pi, aprofitant-se del plaer creat per l'ombra, però sabent també que no serà tan exageradament sublim com el plaer sexual que s'imaginava. Afluixant doncs la música, els dos es van col·locar al seient del darrera i començaren a fer us d'uns actes primitius i salvatges quan despullant-se, en un instant,s'ho van fer venir bé per arribar a fondre's en un sol cos, degut a una brutal i ràpida penetració.
No s'havien d'esforçar per a seguir el ritme de la música i quan estan a punt d'arribar a un clímax bestial... :
-Ei que feu?- diu un pastor amb la cara a la finestra encara baixada del cotxe, el barret de palla fent-li ombra als ulls i mastegant una branca de romaní. En Víctor Cabrera, espantat per l'ensurt, alça el cap i veu un ramat d'ovelles encerclant el cotxe, un gos al costat d'aquell pagès i un altre pixant a la roda. Ell, emprenyat perquè aquell home els ha trencat la intimitat, sentint-se destorbat i veient que l'Eva molt vermella i pudorosa es va vestint, diu amb veu forta i amb molt i molt emprenyat:
- Em cago en Sant Patrici patró dels cornuts!. A vostè que lis sembla que fem mestre? No estàvem pas jugant a cartes!
-És que la setmana passada van entrar a robar a la masia i...- s'allunya cap a la porta enorme d'entrada a la finca

Comentaris

  • Història a trossets?[Ofensiu]
    angie | 30-01-2007

    He pensat que tenies el relat repetit...
    Mmm...Piera...he estat la meitat de la meva vida passant per aquella carretera : els meus pares tenien una casa a Vilanova d'Espoia, a 7 km de Capellades... M'ha agradat el relat, és una situació d'aquelles compromeses que fan riure (menys a qui li succeeix, és clar).
    La darrera frase de la teva bio no té desperdici...

    Benvingut a la família de Relats!

    angie

  • Fragment d'història[Ofensiu]
    Unaquimera | 29-01-2007

    Vaja, Cabrera: mai més circularé pels revolts de la carretera de Piera sense imaginar a la teva parella dins el cotxe en mig de ritmes frenètics i desig trepidant... i si veig un cotxe aparcat sota un pi, somriuré imaginant-me'l envoltat d'ovelles, pastor i gos!

    Aquest relat, però, sembla un fragment d'una història més llarga, la del noi de Cal Cabrera, potser trista i insignificant tal com dius, però que ara com ara em sembla divertida i... mogudeta!
    La contaràs? Això espero... La lectura d'avui ha resultat ben distreta!

    Per celebrar que t'he descobert com autor, t'envio una abraçada gran,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

28739 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es