Cercador
El crit del silenci
Un relat de: cabrera- Compartir:
Un altre cop sobrevivint com es pot
Deixant volar la imaginació personal
massa temps veient la mateixa pel·lícula
però mai no m'ha agradat el final
massa temps escoltant el mateix silenci
i mai no m'ha agradat el seu fort so
però al sobreviure així com vaig podent
em vaig sentint més fort, vola la imaginació
tot passant els fulls de la mateixa novel·la
sense agradar-me el final, torno a escoltar
aquell silenci i esdevé un crit molt fort, molt gran.
Comentaris
-
Proverbi molt savi.[Ofensiu]Naiade | 15-10-2009 | Valoració: 10
El so del silenci pot ser molt molest quan no el volem, però gratificant quant el cerquem voluntàriament.
Que seria de nosaltres sense aquets moments d'introspecció on deixem volar lliure la imaginació i ens transformem en el que volem, vivint altres realitats, deixant-nos portar pels mil camins del subconscient!
El teu llibre pinta molt bé, encara que tot just l'estic començant a llegir.
Una forta abraçada i no deixis mai d'escriure, t'expresses molt bé.
Montserrat
-
Connotacions del silenci[Ofensiu]Cendra de flor | 25-05-2009 | Valoració: 10
El silenci pot se font de reflexió i de creixença personal o pot aer un llastre que no ens deis tirar endavnt, i nou dia és igual al anterior.
Cendra de flor -
Un crit potent[Ofensiu]Unaquimera | 03-02-2009 | Valoració: 10
El títol d'aquest poema és potentíssim!
I el proverbi xinès que l'introdueix, tot un encert.
Després, a dins, entre els versos, he trobat un bon joc sonor... Realment, val la pena llegir-ho en alta veu, recreant-se en l'articulació de cada mot i escoltant com sona el conjunt, la cadena harmònica...
Veig que a més de poesia, l'has qualificat d'assaig: això em fa reflexionar sobre la càrrega que cadascú de nosaltres aboquem damunt quelcom tan fràgil... i com el silenci esdevé, en aquest poema teu i en les nostres vides, tot un símbol: una penitència, un alliberament, una maledicció, un company de vida, un enemic, un aliat, ... Deixem que soni el silenci!
T'envio una abraçada callada,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
26 Relats
46 Comentaris
28662 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es