La crisi

A la televisió d'aquell bar, que també feia de restaurant amb plats combinats de tercera categoria, sonava la sintonia del programa informatiuque emetien cada migdia en aquella cadena i la parella de presentadors obrien l'espai de notícies dient:
-(/////…../////) Un altre robatori a un centre comercial, però amb un greu afegit: a conseqüència de la conducció temerària i molt brusca d'un vehicle que es dirigia al lloc dels fets per a recollir als delinqüents i donar-se a la fuga, ha envestit a dues persones que casualment caminaven per allà ocasionant-los el fatal desenllaç de la mor. Aquesta, ha estat immediata ja que els dos vianants no han pogut evitar el moviment incontrolat del cotxe, que s'ha abalançat al damunt d'aquesta parella, atropellant-los. Donem pas al nostre company Roc Pons que s'ha desplaçat fins a les afores d'Igualada, on han passat els fets-.
-Calleu coi!- va dir el meu company de feina alçant-se de la cadira que hi havia al meu costat. -És clar, com que aquest és de per allà al voltant- vaig pensar jo- i tot seguit els del televisor van connectar amb el periodista:
-(/////…../////) Bon dia, ens trobem a l'aparcament que hi ha al davant dels grans magatzems que es disposaven a atracar els tres individus i que és on s'han produït els esdeveniments. Els assaltants, anaven guarnits amb caputxes passamuntanyes i han estat detinguts per la policia i ja han passat a les dependències policials. Les despulles de les víctimes es troben al tanatori de St. Pere al centre de la ciutat. Pel que fa als agressors,de moment no han estat identificats, l'únic que es pot saber és que són immigrants originaris de Sèrbia.
-Va parir!-exclama exaltat un comensal que hi havia en una taula al costat de la nostra -a mi mai m'han caigut bé aquests iugoslaus, van de prepotents i creuen que estan pel damunt de qualsevol de nosaltres. El noticiari però no havia acabat i seguien:
- /////…../////) Ens arriba una altra notícia provinent del Marroc: Aquest matí ha arribat un altre "caiuco" a les platges de Tànger i properes, els immigrants provenien dl nostre país, de la zona de Martorell i rodalies per ser més exactes, encara que són ciutadans marroquins.
De les diverses persones que estàvem menjant aquells convencionals menús -llardosos però barats això sí-, n'hi havia que opinaven sense saber-ne (igual que tots els polítics que entrevistaven als platós de tots aquells informatius) el perquè de l'augment desproporcionat de la violència, els atracaments i els robatoris, això sense oblidar-nos del retorn dels immigrants als seus països d'origen, alguns (els que havien aconseguit només la nacionalitat espanyola) feien les incursions a les seves terres de forma clandestina i il·legal. Un home d-a primera vista -dur que estava dret davant de la barra i que només es prenia un cigaló abans de tornar a la feina semblava ausent de tot el xivarri dels altres, adreçà el seu cos de seixanta anys que mostrant la seva figura de pagès castigat pel sol i pel fred. Aleshores amb veu ferma i solemne sentencià:
-Tot això només és el principi, tot el que passa és per culpa de la gran i estrepitosa crisis econòmica que patim. Uns roben per a poder menjar i els que no poden fer-ho, prefereixen morir-se al seu país. La veritat fou que em sentia una mica captivat per aquelles paraules, em va donar en què pensar, però l'home acabà dient mentre dibuixava un mig somriure amb la boca:
-Espero que la crisis duri molt temps perquè si no s'arregla serem més pobres sí, però al final marxaran tots els moros.