refent-me d'un verí

Un relat de: cabrera

- Hola, bona tarda... Ja estàs bé? , pots parlar?
- Uffff!!. Tot em dóna voltes, em fa molt mal tot, però on sóc?. Dic jo confós i molt esverat. - Ets a casa meva i ara estàs a la meva habitació, em diu ella, tot i que a mi, per aclarir-me una mica, només em queda preguntar: - Tot això, està molt bé, però tu, realment qui ets?, a quin poble o quina zona estem?. El darrer que recordo és que després d'aquell sopar del que poca poc ho recordo del tot, és que nosaltres pugem a un cotxe que no sé qui condueix i que com a destí, tu dius que sigui a casa teva... i tot el demés, ja t'ho aniré preguntant.
- Va bé, d'acord anem per parts :
- Jo em dic Tina, tinc vint-i-cinc anys d'edat, ha mort no fa molt la meva avia i jo he heretat molts títols nobiliaris. Per a mi tot és molta novetat, jo sóc filla d'una família humil, que fins fa uns anys(quan van morir), només eren els masovers d'aquesta gran i luxosa finca, que té un castell enorme, que també ha estat fins fa poc, la llar del noble amo: - el marquès de cordills -, però al morir fa tres mesos t, va deixar en herència per a la meva avia, la principal masovera, un munt de títols nobiliaris.
Aquesta, que vivia aquí igual que jo, pares i germans(quan eren tots vius), va adquirir, en propietat aquesta finca i tot el que hi ha dins, com aquest castell Ara, farà tan sols dues setmanes, moria també la meva "iaia" i deixant-me a mi en el testament coma única hereva, ja que no li queden fills vius i com que uns d'aquests fills van ser els meus pares i com que no tenia cap altre nét, aprofitant que jo he nascut aquí al castell, m'he criat també aquí, suposo que la justícia ha estimat que sóc la legítima propietària i s'ha complert allò que sempre havia escoltat per boca de la meva mare: "El temps posa a tothom on es mereix".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cabrera

cabrera

26 Relats

46 Comentaris

21074 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
En veritat em dic Manel i sóc fill dels peus de la muntanya de Montserrat.
Abans creia que els rodamons haviem nascut per correr.
Ara crec que no calen ni braços ni cames per poder volar.
Acaba de sortir públicada la meva
novel·la:CERCLE DE TRAÏCIONS- Abadia editors, la podreu comprar a la llibreria Ona de la Gran Via i a qualsevol d'Igualada, Manresa, Martorell, Abrera, Collbató, El Bruc, Rsparreguera i Olesa. Gràcies.
Vull agrair tots els comentaris dels meus relats i també dir-vos que el meu correu és: manelarques@yahoo.es