L'etern adolescent

Jo he estat vora les negres aigües de la vida,
i sota elles les riqueses més preuades
esguarden la meva tornada,
impures i verges,
com qui espera la mort quant l'hora és arribada.

Jo he estat el meu propi mestre
en l'antiga ciència de la mort;
he respirat el seu alè,
he jagut abraçant-me al seu cos putrefacte,
i he dormit sota ses tendres anques
durant els segles de vostra corrupció.

Jo he estat deixeble del somni de la vida,
i he estimat la carn tant com l'estimo ara,
perpètuament,
he besat la tendra pell de vostres pits,
donzelles de l'amor,
i he fecundat vostres ventres d'adolescent
sembrant la llavor de la vida i de la mort.

Jo mateix, l'etern adolescent,
he derruït les més grans ciutats
només amb els meus ulls incorruptes.
Jo he estat l'essència de l'home fins ara,
i he destruït per a crear de nou
l'etern mirall del paradís.
De vostres corruptes carns he buscat,
un cop, dos cops, per sempre...
l'eterna flor de la vida,
la fràgil rosella de sang que em revifa les venes.

Jo mateix, l'etern adolescent,
veuré vostra sang del perpetu riu de la mort,
seré el vostre alè
i vostra destrucció
fins que els meus ulls admirin la nit de les tenebres