L'escala de la vida

Ahir parlava de vida. Avui... avui parlo de mort. Però no és pas una història trista. De fet, la mort també és vida... o no? Forma part d'ella. És el monòton desenllaç del "thriller" de la nostra història. Hi ha gent que compara la vida d'una persona amb unes escales. Hi estic d'acord. Però cal fer alguns matisos: es tracta d'una escales irregulars. Els primers graons són baixets, es pugen amb rapidesa, i el paisatge que contemplem es viu, ple de color, inèdit. Però a mesura que vas pujant, tot enlairant-te cap el cel, refugi dels no-vius, aquests graons esdevenen més alts, i costa més superar-los. Sovint caus. Però continues pujant. Per què? Ningú no ho sap. És una força interior que t'anima a tirar endavant. N'hi ha que posseeixen una gran força, i gairebé aconsegueixen arribar al final d'aquestes escales interminables, a l'últim esglaó, aquell que ningú no ha vist però que tothom coneix. Malauradament, també hi ha persones que, degut a la seva feblesa, no aconsegueixen enlairar-se gaire. Quan s'adonen que el paisatge que veuen a banda i banda de les escales és pràcticament el mateix que tres graons més avall, decideixen abandonar. D'escales, no només n'hi ha de lineals. D'acord. Sí. Són les més comuns. Però també n'hi ha del tipus de cargol. Aquestes són més divertides, alhora que difícils de pujar. Solen durar molt més que no pas cap de les lineals, i també ens fan pujar les escales, o viure la vida, molt més intensament. Hi ha una cosa que les uneix totes, siguin del tipus que siguin: s'acaben. No són infinites. Tenen un darrer graó. Com ja he dit abans, ningú no l'ha vist, o, millor dit, cap de les persones que hi ha arribat no s'ha baixat per a explicar-li al següent de la cua. Per alguna cosa serà: la mort és dolça. L'escala de la vida també es pot graduar segons el seu "trànsit": quan tot just comences a pujar-la, ho fas cames ajudeu-me, amb una gran velocitat, i esquivant tot aquell qui et fa nosa, que no pot anar al teu ritme. Té un gran mèrit això. La seva velocitat els lloa. Però encara té més mèrit l'acció d'aquells que, tot aturant-se en el seu ascens triomfal, ajuden al caigut. Perquè ells, tot i que porten molts més esglaons superats, també tenen dret a seguir avançant...
... i gaudint de la vida.