Les raons trigonomètriques

Feia uns mesos que no dedicava temps a la lectura de textos d’RC, i ara, que m’he decidit a tornar-hi, no podia deixar de banda els teus .
Un relat diferent i original ja des de l’inici. M’agrada la subdivisió amb què has estructurat el relat, podria servir per explicar la història de dues persones que, en algun moment de les seves vides, els uneix el destí. Però tu, curiosament, ens descrius la relació entre una papallona, una fortalesa i un destí. Interpreto que potser pretenies oferir-nos una al•legoria que permetés despertar la imaginació del lector i li permetés poder fer una interpretació personal.
Ens seguirem llegint.
Núria

Veient els elegants i llargs comentaris que t'han deixat, trobo que el meu desentonarà per senzill i curt... :P en fi. només volia dir que m'ha agradat molt. ràpid de llegir, curiós, màgic, concret. encantador.

saluts!

Trobo interessant que sota l'empara de les raons trigonomètriques hagis analitzat les relacions entre:
Tu/destí, Jo/destí, Tu/Jo.
Fas un bon paral·lelisme establint aquests tres quocients.

La idea és molt bona, no hi ha dubte, i la proposta que et fa l'Emma en el seu comentari sempre la pots materialitzar més endavant. Jo en prenc bona nota. Ho dic seriosament.

Ara bé, tu mateix afirmes en el pròleg que aquest triangle (Tu/Jo/Destí) no és racionalitzable (semblava escapar al control i per tant una anàlisi matemàtica no aclarirà la situació.
És evident que hi ha moltes més variables a tenir en compte en la relació entre el i la protagonista i per tant, també em sembla lògic que no parlis de manera explícita de vèrtexs, angles o de costats (que hi són: Tu/Jo/Destí).

Sí que hi apareixen, però d'una manera tan SUBTIL que gairebé és imperceptible com el vol d'una papallona.
Els moments de confluència (els vèrtexs), és a dir: l'encontre i la fugida, són instants efímers.
Veritables punts de tall en un univers infinit.

Suposo que aquesta era la intenció i deixar al lector el goig de la interpretació.

Vull afegir, si em permets Qwark, que sabent que la trigonometria neix com una eina per ajudar a l'antiga Astronomia a fixar i clarificar (en aquell moment la situació dels astres, dels planetes), hi podem trobar un altre paral·lelisme interessant amb la inclusió del Destí.

En qualsevol cas, la càrrega poètica és inqüestionable i celebro que hagi estat així. Quedi això molt clar.

El caprici dels vents, la pluja fina de l'oblit... posen en evidència que mai, per exemple, podríem aventurar-nos a calcular quin és l'arc sinus de Tu/Destí, per descobrir finalment el valor exacte d'un angle impossible.

Jo crec que te n'has sortit. La teva agudesa com a lector i escriptor ha fet possible aquest radiant relat.

Enhorabona Qwark!

PS
Estic segur, que per al professor Martí, el teu comentari sobre la relació eficiència/recursos se'l prendria com un compliment molt sincer.
S'agraeix.
(Bon canvi de fotografia!)

Molt poètic, molt sensible, molt càlid, molt visual. En certs moments del relat no se sap si s'està parlant realment d'una papallona o d'una noia de la que el narrador està enamorat.

En conjunt és un bon relat que intenta descriure, d'un forma poèticament científica, el vol d'una papallona: una idea fresca i original que captiva el lector des de la primera frase i el porta a continuar llegint per poder descobrir, finalment, el resultat de la raó trigonomètrica que la natura li proposa.

Una impressió subjectiva: en certs moments, l'escriptura es frena. No sé, potser només a mi m'ha donat aquesta impressió, però hi ha certs fragments en què, la història, queda, tallada i camina, avança, frena, a batzegades (d'una manera més subtil del què ho he fet jo ara però que a mi m'ha donat una impressió semblant).

Per últim, un comentari que, en realitat, és més un proposta que un comentari en si. En el teu relat intentes combinar el registre poètic amb el científic però, a l'hora de la veritat, el científic queda restringit al títol, a la introducció i a l'estructura, i el poètic es fa amo i senyor del text. Què et semblaria fer un relat que realment "combinés" els dos tipus de registres? Un relat que sumés dos més dos (en el sentit més fred de la frase) i el resultat fos una explosió de màgia poètica: un relat que descobrís la màgia de la ciència, la ciència de la màgia, i els integrés en un món comú.

EmmaThessaM

Les papallones som ineficaces perque servim per ser a tot arreu, veure un munt de coses, començar un munt de projectes pero acabar per no fer res del tot (o res en concret, i concretar es molt important avui en dia). Volem, vivim, critiquem, gaudim, gemeguem, estimem, marxem... Pero anar de flor en flor no compleix cap espectativa de l'ambicio humana; per aixo tambe papallona: aliena, fragil, lliure, alegre, efimer.
El relat es molt bo. M'agrada el contrast de la mirada practica, logica i un xic freda del narrador, amb la impulsiva, energetica i rodamon papallona. Es un desamor relatat de manera plana, potser perque el narrador, arrelat, n'ha vist passar d'altres i per aixo tambe es sap coneixedor del desti.
M'ha agradat força, tot i que com a papallona segurament hauria preferit una petja una mica mes dramatica; ser papallona amb cor de poeta es a vegades dur.

Una abraçada i felicitats pel relat!!

m
-o la papallona ineficaç, pero no per aixo gens sobrera-

si realment sembla que sou incompatibles tots tres, la papallona fugissera no fa per la fortalesa inamovible. Està molt ben escrit aquest relat, i hi ha imatges precioses (la pluja de l'oblit i del pragmatisme, per exemple). Ara una m'ha deixat una mica fora de joc: què vol dir que una papallona és ineficaç?