Cercador

Llista categories

Les paraules

Un relat de: T. Cargol

Les paraules fugen
puix ja no hi ha
discurs per engastar-les
ni orella amiga
a qui fer-les present,...

Elles, doncs,
es rebelen i se'n van
perquè és inútil
donar-les en memòria,...

Ja no les criden
les companyes dels versos,...

Cauen en els silencis:
absents de la cadència
i eixorques d'armonia,...

S'embrollen en uns cercles
on dominen idees
que no admeten intruses,...

Espirals embogides,...

Es desganen i deixen
que la tija es marceixi,
s'assequen i cargolen
en l'arbre que van nàixer,...

El somni no repara
les seves fràgils cares
amb el misteri, el gaudi
o l'esperança,...

Comentaris

Afegir comentari

Em sembla, xicon...[Ofensiu]
rnbonet | 13-10-2010
... que les paraules, i les idees, també desapareixen 'menjats pels silurs'.
Ens caldrà pescar-los i fer-los que bossen???

Un bon poema on jugues amb les idees més que amb els mots. Però el llenguatge és això: si un emissor 'emiteix' bé... hi ha sempre uns 'receptors' que entenen el missatge.

Salut i rebolica, amic!
bonic poema...[Ofensiu]
joandemataro | 29-09-2010 | Valoració: 10
ben expressat, però no estic d'acord en el contingut... vull dir les paraules no totes fugen i sí hi ha orelles que les capten...
rep una salutació ben cordial d'un mataroní que li agrada recollir paraules dels que volen ser escoltats
fins aviat
joan

l´Autor

T. Cargol

200 Relats

453 Comentaris

195372 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Afegir a preferits

Biografia:

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >