Les paraules del silenci.

sempre és un calendari massa tard...

*

m'ha fet reflexionar molt aquesta última frase!
felicitats i gracies!

Valoro molt la sintesi.
Gràcies.

He sentit, en llegir el teu poema una mena de silenci colpidor, aquell que voldries trencar amb paraules i no trobes les adients, o potser aquell que anul·la els pensaments i no deixa que et surtin les paraules.
La falç, la soledat, el passat, la destral del verduc. A mesura que vas llegint , va creixent el silenci en cada paraula, en cada vers per arribar a la darrera estrofa :

Demà, sempre
és un calendari
massa tard...

On el silenci s'eternitza .

Missatge dur i realista el d'aquest poema.
No eternitzem els silencis, no esperem a demà

M'agrada't molt.
Núria,

M'agradat molt. El pa del passat és un pa dur.
Si pogués el teu Relat invita a xerrar i compartir. Gràcies.

el silenci és una paraula que ens atrau tant? Tal vegada perquè , en determinats moments, tots el necessitem i no podem gaudir-ne.
M'ha arribat a l'ànima el teu oferiment d'enviar-me algun poema inèdit. T'ho agraeixo MOLTÍSSIM però encara no tinc adreça de correu i faig servir la del meu marit. Quan la tingui t'ho faré saber. Ja saps que, de moment no em perdo ni un sol dels teus deliciosos poemes.
Gràcies per tot, onatge.
Una abraçada.
Nonna_Carme

i per un moment he pensat... que ha dit l'onatge aquí? però veient el teu poema no podia ser un error gramatical, i ostres, quina alegria, una paraula nova! per a mi, és clar!

És curiós com el silenci dona per a dir tantes paraules, i crear tants poemes.
Per a mi el silenci és una cosa que a voltes no puc gaudir, ni en el més estricte silenci de la nit. I per això valoro aquest pensaments teus, i dius:

El passat
és un torn
que tortura
el present.

i ja és ben cert.

Ferran

vitals, reflexions en silenci